Galeria de metges

Biografia

Fill del músic Josep Pi i Pascual, neix a primers de segle a la vila empordanesa de Pals, que anys després el nomena fill predilecte. Jaume Pi i Figueras sent un gran amor pel seu poble i realitza importants obres de restauració de les seves cases i de les muralles que I'envolten formant un conjunt medieval de gran importància.

Estudia el batxillerat com alumne intern del Col·legi dels Maristes de Girona i cursa els estudis universitaris a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 1923. Durant la carrera, és alumne intern i -més endavant- metge ajudant del Servei de Manuel Corachan a I'Hospital de la Santa Creu en els darrers anys de funcionament d'aquesta institució. El 1924, a Madrid, llegeix la seva tesi doctoral titulada Contribución al Tratamiento Quirúrgico del Cáncer del Colon Derecho. Després, segueix treballant al mateix Hospital quan es trasllada a l’actual ubicació de l’Hospital de Sant Pau.

Amb el nomenament de Corachan, Pi i Figueras fa de professor auxiliar de Cirurgia durant el període 1933-36. Després de la Guerra, és depurat i obligat a deixar la docència. La mort prematura de Corachan marca el seu destí, que passa de ser deixeble predilecte a hereu indiscutible tant al servei hospitalari com a la clínica privada que el mestre acabava d’inaugurar. El 1946, és nomenat director de l'Institut Corachan i, l’any 1950, cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital de Sant Pau, després d’un període en que és dirigit pel Dr. Puig Sureda.

L’activitat de Pi i Figueras com a cap de servei es molt destacada. Organitza cursos de perfeccionament quirúrgic i dóna nombroses conferencies. També, estableix col·laboracions amb altres especialistes i serveis mèdics. Publica nombrosos treballs sobre temes molt diversos, sobretot, referents a la Cirurgia Digestiva. Promou reunions i participa a bona part dels congressos sobre Cirurgia i Patología Digestiva que es celebren arreu amb el que -ben aviat- el seu prestigi és ben reconegut per tothom. Entre els seus col·laboradors més destacats, trobem Pere Gabarró Garcia -considerat el pare de la Cirurgia Plàstica a Catalunya- i Jordi Puig La Calle, successor seu en la direcció del Servei, i Vicenç Artigas Riera, gran col·laborador.

Membre activament compromès amb diferents societats mèdiques, Jaume Pi i Figueras ocupa la vicepresidència de l'Asociación Española de Cirujanos del 1963 al 1967 i la presidència de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears entre els anys 1966 i 1970. Soci de l’American College of Chest Physicians, la Société Internationale de Chirurgie, l’Association Française de Chirurgie i l’ International College of Surgeons, per citar-ne algunes.

El 1967, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina amb el discurs sobre Fisiologia y Cirugia. Neo-fisiologismos y enfermedades quirógenas. La seva trajectòria professional és reconeguda amb diferents premis: el 1973, la Societat Catalana de Pediatria li atorga el Premis Virgili, l’any 1976, el rei Joan Carles el condecora amb la Gran Creu de Sanitat i la Generalitat de Catalunya distingeix Jaume Pi i Figueras amb la Creu de Sant Jordi l’any 1984.

El temps que li queda lliure quan no fa de cirurgià, a Jaume Pi i Figueras li agrada passar-lo a Pals, el seu poble natal, on es dedica al seu hort i a la vinya, la caça, la pesca al volantí i els àpats dels diumenges amb els seus amics a la Font de Sa Bruixa on ells mateixos cuinen i després fan una partida de cartes a la 'botifarra'.

MBC