Galeria de metges

Biografia

Fill d’un propietari de Badalona, Salvador Pi Fàbregas, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1883. L’any següent, company de Bofill Pichot, es doctora a Madrid amb la tesi Breve reseña sobre la enfermedad de Menière. Tot seguit i inicialment, August Pi Gibert s’endinsa en els estudis histològics, estimulat pel mestratge de Ramón y Cajal, de qui és deixeble i amb qui publica Las vacuolas de los hematíes y las alteraciones globulares en la malaria a la Revista Trimestral. Ben aviat, però, emprèn una altra orientació professional.

Del 1885 al 1886, membre de la Junta Benèfica de l’Hospital de la Santa Creu, Pi Gibert és metge i director del Balneari de Caldes de Boí. El 1887, es presenta a oposicions a una de les càtedres d’Histologia i Histoquímica Normals i d’Anatomia Patològica, acabades de crear a les Universitats de Valladolid, Cadis i Santiago. Concursen set candidats més entre els quals hi ha Gil Saltor. Pi Gibert arriba al final però només treu un vot en la tercera votació per a la càtedra de Santiago. Després d’aquesta frustració, ja no es presentarà mai més a oposicions a catedràtic i opta per dedicar-se a la Dermatologia. El 1889, per oposició, és nomenat metge higienista de l’Ajuntament de Badalona juntament amb altres metges interns com Carles Ronquillo. El 1890, ingressa al Cos Mèdic Municipal i, aquest mateix any, publica un treball sobre l’Etiología y patogenia de la blenorragia y sus complicaciones, su diagnóstico y tratamiento. L’estiu del 1893, fa una estada per conèixer els nous tractaments de la tuberculosi al Sanatori de Davos-Platz de Suïssa.

L’any 1884, en plena devoció pels beneficis sanitaris de les aigües medicinals, quan l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques certifica que de les fonts d'Amer brollen aigües picants, magnesianes i sulfuroses amb propietats curatives, August Pi Gibert compra els terrenys on hi ha una de les fonts –actualment, la Font Picant d’Amer- i aixeca la fàbrica de la qual surt la primera “Agua de Amer”.

A partir del 1894, Pi Gibert forma part del cos facultatiu de la Casa de Salut de Nostra Senyora del Pilar, des de 1894. Anys desprès, consta a la Guia Mèdica de Barcelona de 1914 com a metge general, amb domicili i consulta al carrer de Casp on rep visites de 3 a 5. Té, a més, una clínica privada a Badalona que duu el seu nom, situada a la Torre Elvira. Sembla que va tenir, si més no un cert temps, un laboratori particular.

Els interessos d'August Pi Gibert, però, són diversos per aspectes com la Mecanoteràpia, una part de la Fisioteràpia, consistent en l’ús d’enginys mecànics per tractar malalties i lesions. Així, amb els metges Morales, Perés i Vinyamata, funda i dirigeix l’Institut de Mecanoteràpia al carrer Bruc número 44 de Barcelona. De fet, és considerat com un capdavanter de la difusió de la pràctica de la gimnàstica amb orientació mèdica a Espanya. Especialment, arran la seva traducció d’un llibre de l’alemany Max Herz: Manual de Latro-Gimnasia (Gimnasia medicatriz), que s'edita a Barcelona el 1907.

El 1890, és elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona després de guanyar un accèssit al Premi Garí de la mateixa Acadèmia aquest mateix any. Plenament compromès amb l’exercici mèdic professional, Pi Gibert forma part de les juntes de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix Antoni Bartumeus, guanyador de les eleccions de 1907 i 1909. El 1918, membre de la Societat Barcelonesa d’Autos, August Pi Gibert és un dels portaveus, com Salvador Cardenal, dels metges propietaris de cotxe que demanen, entre altres reivindicacions, subvencions per gasolina.

El 1902, és elegit membre del Comitè Espanyol de Catalunya i Aragó per assistir al I Congrés Egipci de Medicina que té lloc a El Caire sota la presidència de Ricard Botey amb Pi-Gibert com a vocal. El 1906, és un dels ponents al XV Congrès Internacional de Medicina que se celebra a Lisboa. També el 1910, ho és al Congrés contra la Tuberculosi de Barcelona on presenta el tema Valor semiológico de la disminución del murmullo vesicular en los vértices. Membre de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, assisteix al I Congrés de Metges de Llengua Catalana del 1913 i és soci protector del següent, l’any 1917.

Un fill metge, Ricard Pi-Gibert Font treballa a la Clínica que ha creat el seu pare a Badalona. Un carrer de Badalona i, poc després de la seva mort, un altre de Sant Adrià de Besòs porten el seu nom. La seva esposa, Carme Font Cots, era d’una reconeguda família propietària d’uns terrenys de Sant Adrià que s’urbanitzen i d’aquí que es posi el nom del seu marit a un dels nous carrers.

MBC