Galeria de metges

Biografia

Fill d’una nissaga de metges selvatana, amb tres antecessors tots de nom Josep, Gil Saltor Lavall es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1882. Havent estat deixeble de Santiago Ramón y Cajal, es doctora a Madrid amb premi extraordinari per la tesi Estudios sobre el iodoformo. El curs anterior, encara estudiant, és un dels redactors destacats del Boletín del Ateneo de Alumnos Internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Per oposició, és de les Cases de Socors de Barcelona l’any 1886 i, l’any següent, guanya la plaça de metge del Cos Mèdic Municipal. El 1888, en el I Certamen Frenopàtic Español, que organitza Joan Giné i Partagàs, presenta la comunicació Explicación del procedimiento que se repute mejor para efectuar la alimentación forzada de los alienados.

El 1889, Gil Saltor obté la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica de València, ciutat on només s’hi està tres mesos perquè es produeix un conflicte amb altres catedràtics que qüestionen el resultat de la oposició. Per aquesta raó, decideix permutar aquesta càtedra amb la de Cadis, universitat on hi passa un curs sencer fins al 1890 quan, per concurs de trasllat, esdevé catedràtic de Saragossa. El 1892, torna a Barcelona per substituir a Ramón y Cajal, que ha anat de catedràtic a Madrid. L’any següent, el claustre el nomena secretari de la Facultat per ser el catedràtic més jove. Soci de l’Ateneu Barcelonès, el 1898, és elegit president de la Secció de Ciències Exactes i Naturals. Vicepresident de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, el 1905, és nomenat president de la Unió Medicofarmacèutica.

Als tres anys d’ocupar la càtedra d’Histologia de Barcelona, se li concedeix el canvi per ocupar la de Patologia Quirúrgica i la manté fins a la seva prematura mort als 47 anys. Saltor Lavall, que està poc interessat en la Dermatologia, matèria que en aquell temps forma part de la Patologia Quirúrgica, delega l’explicació de la matèria en el professor ajudant Jaume Peyrí i Rocamora, exclusivament interessat per les malalties de la pell i gens per la Cirurgia.

Gil Saltor Lavall pateix una malaltia durant anys que el limita força i l’obliga a fer una vida sedentària més que no pas una activitat assistencial. Notable políglota, aprofita aquesta circumstància per traduir nombroses obres franceses i alemanyes de Medicina, obres que contribueixen a la difusió de nous coneixements a la comunitat mèdica catalana. Col·laborador habitual de publicacions com La Independencia Médica, El Sentido Católico de las Ciencias Médicas, Archivos de Ginecología, Obstetricia y Pediatría, Gaceta Sanitaria de Barcelona, Cataluña Médica i Gaceta Médica Catalana. Participa, també, amb diferents institucions com el Centre Escolar Catalanista, on hi fa algunes xerrades i conferències.

Les seves necrològiques destaquen l’alumne brillant a qui un dels catedràtics dóna el sobrenom de ‘’Modesto Modestia’’, a qui es recorda com el col·laborador sempre generós, l’home de ciència i mestre abnegat, l'entusiasta patriota català sempre disposat a treballar al costat de la Diputació de Catalunya. Delegat de la Unió Catalanista els anys 1901 i 1904, participa en l’organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1906. El 1903, adscrit a la Lliga, és elegit diputat provincial pel districte de Sants i fins al 1907 s’encarrega de les qüestions d’Higiene Pública, fent una tasca que es valora ‘’laboriosa, desinteressada i eficaç’’.

L’any 1909, amb la mort de Gil Saltor no s'interromp la continuïtat de la saga mèdica que ell havia continuat. El seu únic fill, Josep Saltor Madorell, es llicencia en Medicina el 1917 però, dos anys després, la seva vida es veu estroncada bruscament.

MBC