Biografia

Fill del metge mataroní Jeroni Salvà i Pontich, té unes inquietuds pròpies dels grans il·lustrats del segle XVIII. En principi, estudia a Barcelona. Després, marxa a València a fer Medicina però es llicencia a Osca i es doctora a Tolosa, tot el 1771. En aquest mateix any, forma part del petit grup de metges que impulsa l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona tot maldant per restituir el prestigi i la formació dels metges a la ciutat davant l’empenta dels cirurgians del Reial Col·legi de Cirurgia creat el 1764. La seva activitat professional sempre és arrelada a Barcelona i a Catalunya. Té unes inquietuds pròpies dels grans il·lustrats del segle XIX, metges i naturalistes, a un pas de la ciència i del científic. Els seus interessos professionals estan lligats a les seves preocupacions sobre diversos àmbits, com ara: salut pública –meteorologia i estudi de les malalties particulars d’un lloc-, electricitat animal, telegrafia, indústria, etc. Defensa les mesures contra la verola en forma d’inoculacions i vacunacions. Disputa les seves idees amb força mitjançant pamflets i fullets. Lluita per aconseguir el retorn de l’ensenyament de la medicina universitària, un fet que es fa realitat a partir de 1801 mitjançant els cursos de la càtedra de medicina pràctica, totalment inexistents aleshores a Cervera. El seu esperit il·lustrat el porta a conrear altres matèries al costat de personalitats com Francesc Sanponts, amb el qual idea màquines per millorar el tractament del cànem, fa proves i enlairaments de globus aerostàtics, desenvolupa un primer telègraf elèctric a partir de descàrregues produïdes per l’electricitat estàtica emmagatzemada en ampolles de Leiden, impulsa experiències sobre un vaixell-submarí, estudia mètodes per a la conservació química dels aliments, etc. Salvà fa una contribució pionera a la meteorologia com a disciplina, d’acord amb el seu pensament hipocràtic basat en la relació de la malaltia amb un espai concret i amb unes característiques topogràfiques específiques. Salvà fa mesures meteorològiques al seu domicili del carrer de Petritxol de Barcelona des del 1784 fins el 1824, un material que es conserva manuscrit a l’arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i que es completa, en part, a través de les dades publicades al Diari de Barcelona o Brusi. Polemista fins al final de la seva vida, amb l’esclat de l’epidèmia de febre groga a la Barcelona del Trienni Liberal (1821), Salvà adopta posicions anticontagionistes. El seu testament atorga un premi anyal per a la descripció d’una epidèmia i cedeix la seva biblioteca a l’Acadèmia Mèdico-Pràctica.

AZ