Biografia

Fill del músic Ramon Bartumeus i Molas, conegut compositor de sardanes, cursa Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1877. L’any següent, obté el doctorat a Madrid amb la tesi sobre Terapeùtica de l’assistòlia. L’any 1883, quan ja és metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i s’interessa especialment per la Cirurgia General , és nomenat cap del Servei de Cirurgia, càrrec que exerceix fins a la seva jubilació. Compagina aquesta activitat amb la de director de les consultes externes de l’Hospital del Sagrat Cor.

Antoni Bartumeus té un pes notable en la Medicina catalana del moment i ostenta diferents càrrecs de prestigi com el de secretari general de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1885-1886) i el de president honorari del 3r. Congrés de Metges de Llengua Catalana com a cap del Cos Mèdic de l'Hospital de la Santa Creu. De l’any 1909, destaca l’abnegada curació a part dels 500 ferits causats pels avalots de la Setmana Tràgica. El 1910 representà al Comitè de Metges al Congrés Nacional de la Tuberculosi i, a l’any següent, contribueix a l'eradicació d’un brot de còlera a Barcelona. A la vaga general del 1917, també, hi consta la seva assistència als ferits dels enfrontaments.

Escriptor força prolífic, col·labora en nombrosos articles a revistes especialitzades, entre elles, Revista de Ciencias Médicas. Gran enamorat de la llengua catalana, Bartumeus es mostra abanderant la defensa de l'ús del català en nombroses ocasions, tant en els seus discursos professionals com en els seus escrits científics. Igualment, es fa palesa en la poesia patriòtica que cultiva: Els herois del Bruc, La veu d’en Fivaller, A la bandera catalana i Cap de Creus, són alguns dels seus poemes més coneguts.

L’any 1904, és delegat de la Unió Catalanista i, dos anys més tard, participa en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana on presenta el treball Necessitat de reconstruir el llenguatge mèdich biològich català (1906).

Antoni Bartumeus és president del Col·legi de Metges de Barcelona durant 16 anys, des del 1907 al 1923. Aquest llarg mandat, juntament amb les bones relacions mantingudes amb les autoritats de l’època i una tendència a l’immobilisme, provoquen certes crítiques i l’aparició de moviments reivindicatius que aboquen en la creació del Sindicat de Metes de Catalunya (1920).

Molt aficionat a l’excursionisme, el doctor Bartumeus ingressa com a soci al Centre Excursionista de Catalunya el 14 de març de 1899. Hi roman fins al 16 de març del 1926 i ocupa diferents càrrecs tant en la junta directiva com en la Secció de Fotografia, una altra de les seves gran aficions. Fa nombroses excursions per la costa empordanesa i altres indrets de la geografia catalana que són tema de diverses conferències, entre elles, la sèrie que dedica a la Vall d’Aran i a les seves valls secundàries.

L’any 1930, Antoni Bartumeus es retira a Cadaqués, la vila on hi estiueja des de començaments del segle XX i on s’hi manté activament participatiu tant en la vida social i cultural com quan se’l requereix com a metge. És el cas de l’any 1918 quan una epidèmia de grip fa que demori un mes la seva tornada a Barcelona per atendre els cadequens malalts.

En aquesta població empordanesa rep la millor gratitud i reconeixement de la seva vida professional. Primer, és investit “Metge Honorari” de Cadaqués i, tot seguit, l'Ajuntament el nomena “Fill Adoptiu” i, més endavant, li dedica el nom d’un carrer. Finalment, el 28 de maig de 1933, el cos facultatiu de l‘Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, es desplaça a Cadaqués per retre un emotiu homenatge al doctor Antoni Bartumeus.

Durant l’etapa cadaquesenca, cultiva amistat amb els personatges de l’època com Àngel Planells, Eliseu Meifrèn, Antoni Pitxot, Rafael Durancamps, Lluís Tasis i Frederic Rahola. Mor a Cadaqués, el 2 de març de 1935 quan té 78 anys.

AP i MBC