Biografia

Estudia el batxillerat al Colegio Libre de Terrassa, nom que pren el Real Colegio Tarrasense durant el període del 1869 al 1874. Té com a professor d'història natural Joan Cadevall, qui -com a tants altres deixebles- li desvetlla l' interès per les ciències de la natura. Després, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia l’ any 1882, doctorant-se a Madrid el 1883. Alumne intern mentre fa la carrera mèdica, Bofill i Pichot és un dels redactors del Boletín del Ateneo de Alumnos Internos de la Facultad de Medicina de Barcelona. Paral·lelament, fa algunes assignatures de la llicenciatura de ciències i, concretament, la història natural i les ampliacions de física i química.

Acabada la carrera, s’enrola com a metge en diferents transatlàntics que fan la travessia entre Espanya i les colònies de Cuba i Filipines. El 1885, oposita a una plaça del Cos Mèdic Municipal de Barcelona tot just creat però no l’obté fins el 1889 i s’hi està fins al 1902, moment en que hi renúncia. Del 1888 al 1890, col·labora amb Santiago Ramon y Cajal, en aquells anys catedràtic d’Histologia de la Facultat de Medicina de Barcelona, al seu laboratori particular.

El 1891, Josep M Bofill és un dels ponents de la comissió municipal que va a Berlín per estudiar la vacuna antituberculosa que Koch assegurava haver descobert -en realitat, es tractava de la més tard anomenada limfa de Koch o tuberculina-. Quan torna, es dedica a l'analítica d'esputs presumptament tuberculosos. Té la desgràcia de contraure la malaltia i aquest contratemps, que l’obliga a abandonar la carrera com a metge, li permet reprendre l’estudi dels insectes, interès que havia adquirit en l’adolescència quan era alumne de Joan Cadevall al Col·legi Lliure de Terrassa.

Ingressa el 1901 a la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) i n’és president els anys 1906 i 1911. Aquest mateix any, dimiteix per ingressar com un dels membres fundadors a la Secció de Ciències de l'IEC que presideix del 1916 fins al 1932. Precisament entre 1915 i 1917, té un paper decisiu en la incorporació de la ICHN com a societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i en el dipòsit de les seves col·leccions al Museu de Ciències Naturals. Bofill és membre de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona del 1906 al 1914 alhora que ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1909 i n’esdevé bibliotecari a partir del 1918.

Des de l'IEC, promou la publicació de la Flora de Catalunya de Joan Cadevall (completada el 1937) i de la Fauna de Catalunya (diversos fascicles apareguts entre 1915 i 1934). Ell mateix, juntament amb Pere Antiga, elabora un important Catàleg d’Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-06), que publica la Institució Catalana d’Història Natural. Entre 1919 y 1920, Bofill i Pichot dóna la seva col·lecció d’uns 7.000 exemplars d’himenòpters regionals degudament etiquetats amb les localitzacions de recol·lecció a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona.

JmCC