Biografia

Nét del metge Carles Ronquillo Pou i fill del farmacèutic i químic Josep Oriol Ronquillo Vidal, un dels molts exiliats lliberals, primer president del Col.legi de Farmacèutics de Barcelona i autor del Diccionario de Materia Mèdica, Industrial y Agrícola, Carles Ronquillo Morer es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1858 i es doctora a Madrid el 1869. La seva principal activitat mèdica es centra en la Pediatria tot i que la seva gran vocació higienista determina la seva carrera professional i és en aquest camp on hi destaca ocupant càrrecs importants ja de ben jove.

Metge del Cos Mèdic Municipal, l´any 1865, presenta candidatura com a soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, mitjançant la memòria Consideraciones sobre la necesidad de la intervención de la Medicina legal en los tribunales excepcionales y acerca de la importancia de conceder más facultades al médico en todos los tribunales para la investigación de la verdad però no és admès per la seva manifesta ideologia democràtica i republicana.

Tot i així, entre el 1865 i el 1875, Carles Ronquillo -que manté molt bona relació amb Ildefons Cerdà (1815-1876) i amb Pere Felip Monlau (1808-1871)- és vocal mèdic de la Junta de l’Eixample de Barcelona on desenvolupa una labor crítica i combatent contra les contínues dificultats urbanístiques amb que es troba el Pla Cerdà per raons econòmiques i especulatives que, junt amb altres vocals, comporten la seva destitució el 1875.

L´any 1869, en un discurs que fa a la Universitat de Barcelona, Ronquillo denuncia l’estretor dels carrers, l´alçada de les cases i la petitessa de les vivendes que són causa de la contaminació de l’aire i de l’aigua. Denuncia, també, les deficients preparacions i adulteracions dels aliments. Es dedica a la inspecció de les dides, tracta de millorar les condicions laborals de les dones i de tots els treballadors. No sols el preocupa la salut i la vivenda dels obrers, també, presenta propostes higienistes per abordar els problemes sanitaris que pateixen els més desfavorits.

L’any 1870, Carles Ronquillo és nomenat director de l´Hospital de Colèrics de la Vinyeta on ha d’afrontar l’epidèmia de febre groga que afecta la ciutat. El 1871, és designat membre del jurat qualificador de la Secció Alimenticia de l’Exposició de Barcelona. Alhora ve exercint d’inspector mèdic de la Diputació de Barcelona sense sou fins al 1876, quan és nomenat inspector provincial de Sanitat. El 1873, durant la República i per votació universal, entra com a conseller al Saló de Cent de Barcelona, càrrec que li permet impulsar les millores de salubritat i higiene que sempre ha defensat amb fermesa. El 1884, el Conseller de Sanitat nomena Carles Ronquillo president de la Comissió d’Higiene Especial, encarregat de la vigilància higiènica de la prostitució que aborda al marge de les valoracions morals habituals del moment.

L’any 1883, participa en l’organització del Primer Certamen Frenopàtic Espanyol que se celebra a Barcelona amb el lideratge de Joan Giné i Partagàs. Ronquillo i Morer presenta El Manicomio del presente y del porvenir on defensa que la “ciència frenopàtica ha de superar les preocupacions socials i corregir la humanitat des de la infància”. Del 1883 al 1888, Carles Ronquillo, president del Cos Mèdic Municipal de Barcelona i pèrit de la Cúria, també, és vocal de la Junta Extraordinària d’Ensenyament. Estableix una estreta col·laboració amb Lluís Antúnez, governador de Barcelona, i es materialitzen obres com l’Hospital de las Mercedes per a malalties especials o el Dispensario y enfermerias de afecciones venéreas y sifilíticas, inaugurat el 1888 .

Coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, es celebra el Congrés Mèdic Internacional en el que Carles Ronquillo ostenta la vicepresidència de la Secció d’Higiene. Un anys després, el 1889, l’alcalde Rius i Taulet envia un escrit a Carles Ronquillo cessant-lo en la presidència de la Comissió d’Higiene especial que presideix des de fa anys i li encarrega l’organització de les estadístiques mèdiques de la ciutat.

Autor incansable, és autor de nombrosos llibres i col·labora a la majoria de revistes del seu temps com Crónica de enfermedades de los Niños, Archivos de Medicina Española, Archivos de Ginecopatia, Obsstetricia y Pediatria, Gaceta Sanitaria de Barcelona ,El Protector de la Infancia, El monitor de la primera enseñanza, Revista de Higiene y Policía sanitaria, Boletín de la Academia de Higiene, La Independencia médica, El Pabellón Medico i El Monitor de la salud. Igualment, dirigeix Cronica de Higiene y Terapeutica. L’any 1878, amb el pseudònim de Teophilo Bombasto, manté una polèmica amb el professor Letamendi sobre la Gimnàsia Cristiana.

Membre de diferents societats mèdiques com l’Acadèmia Mèdico-Quirúrgica-Matritense, les Acadèmies de Medicina y Cirurgia de Castella la Vella i la de València. També, d’institucions com l’Institut de Vacunació i la Real Acadèmia de Ciències Mèdiques de Palermo, la Societat Medico Quirúrgica de Gènova, la Societat d’Agricultura, Ciències i Arts de Poligny, la Societat Frenopàtica Italiana, la Societat Imperial de Medicina de Constantinopla, la Societat Econòmica de Barcelona i, entre d’altres, de la l´Acadèmia d’Higiene de Catalunya.

Metge compromès, actiu acadèmic i bon orador, Carles Ronquillo i Morer és reconegut amb la medalla d’or a l'Exposició d´Higiene de la Infància de Paris l’any 1889.

EOL