Biografia

Fill de metge militar major destinat a Cuba, Jaume Peyrí i Torné (Reus, 1847 - Tarragona, 1898) i germà de dos dermatòlegs, Jaume i Josep M Peyrí Rocamora (Reus, 1886 - Barcelona, 1941), Antoni és el més petit. Després de fer el batxiller a l’Institut de Barcelona i titular-se el 1905, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1911 amb premi extraordinari i obtenint a més el títol de preparador anatòmic. L’any següent, es doctora a Madrid amb la tesi Estudio de la patogenia de las eritrodermias exfoliantes generalizadas.

Només acabar la carrera, per concurs d’oposició, Antoni Peyrí ingressa al Cos de Sanitat Militar on s’hi està de servei fins al 1922, havent ascendit a capità mèdic i després de ser destinat inicialment a Mallorca i, posteriorment, a Maó, Jaén i a l'Àfrica, entre altres places. Quan encara és metge militar, el 1921, participa en el VI Congrés de Metges de Llengua Catalana amb la ponència sobre l’estat actual de la terapèutica general de la neurosífilis pels arsenicals. Un any després, abandonat l’exèrcit i establert a Barcelona, obre consulta privada al pis principal del número 293 del carrer Provença alhora que concursa i guanya una plaça d’Inspector Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

Professor ajudant de càtedra a l’Hospital Clínic de Barcelona des del 1925, Antoni Peyrí és nomenat professor auxiliar de la càtedra de Dermatologia i Sifilografia de la Universitat de Barcelona l’any 1930, assumint-la com a titular del 1936 al 1938 perquè el seu germà Jaume Peyrí –que n’era el propietari oficial- s’exilia a França quan esclata la Guerra Civil. El 1931, dirigeix un curs breu de Dermatologia en què hi col·laboren els doctors Cardenal, Casanovas, Castells, Cortés, Inglada Grau, Mercadal, el seu germà Josep M Peyrí i Tragant. Des del 1933, és membre del Consell Tècnic de Sanitat de Catalunya mentre que, el 1934, Antoni Peyrí passa a dirigir el Programa de la Lluita Antivenèria de la Generalitat de Catalunya en què destaca per la creació dels dispensaris antiveneris més moderns d’Europa. Poc després, també s’encarrega del Programa de Lluita contra la Lepra.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i un dels fundadors i propietaris -amb Soler Dopff, Emili Mira, Adolf Azoy, Bel·larmí Rodríguez-Arias, Leandre Cervera i altres- de la Revista Mèdica de Barcelona, una publicació mensual catalana que apareix des de gener del 1924 fins al juliol del 1936 i que es considerada de gran importància per a la vida científica del país. De fet, la presència d’Antoni Peyrí a Barcelona és notòria, ja que inicia una intensa activitat divulgadora tant amb la publicació de diversos articles higienistes com per les nombroses conferències que imparteix a diferents seus de, entre altres, l’Institut Mèdic Farmacèutic, l’Acadèmia d’Higiene, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques o a l’Ateneu Barcelonès.

Paral·lelament, Antoni Peyrí s’introdueix a les institucions corporatives. Així, el 1925, resulta escollit com a vocal de la Junta de Govern del COMB que presideix Felip Proubasta, encarregant-se de la Deontologia. El 1927, renova el càrrec al costat del nou president Lorenzo Garcia-Tornel. El 1929, resulta elegit vocal de l’Associació Nacional de Premsa Mèdica per Barcelona i, un any després, és escollit com a membre directiu de l’Ateneu Barcelonès i és nomenat vocal de la Secció de Ciències Exactes i Naturals. El 31 d'octubre de 1931, Antonio Peyrí forma part de la Comissió del Col·legi de Metges que presenta la ponència de Sanitat en què han estat treballat al president de la Generalitat, Francesc Macià.

Antoni Peyrí Rocamora surt d'Espanya a finals del 1938 per anar a Montpeller i, després, a Bordeus. El 1939, però, s’exilia a Veneçuela on dirigeix la Leproseria Nacional de l'illa de Providència fins al 1941, quan es trasllada a Mèxic, a la ciutat de Monterrey on acaba de ser nomenat catedràtic de Dermo-Sifilografia a la Universitat de Nuevo León. El 1944, rep l’encàrrec de crear el Servei de Dermatologia a l’Hospital Civil de Monterrey i el dirigeix fins al 1948, moment en què es trasllada a Ciutat de Mèxic per exercir de dermatòleg i venereòleg a la Clínica Número 10 de l'IMSS (Instituto Mexicano del Seguro Social). L’any 1961, nacionalitzat mexicà, es retira a Cuernavaca. EL 1970, rep l’homenatge de la Societat de Dermatologia de Nuevo León com a fundador de l’especialitat de Dermo-Sifilografia a Mèxic.

Membre destacat de la comunitat catalana a l’exili, Antoni Peyrí és membre del Patronat d’Institucions de Cultura Catalana, col·labora a la Nova Revista entre 1955 i 1958 i presideix la Borsa del Metge Català entre 1949 i 1964. Aficionat a l’escultura, és l’autor d’una placa commemorativa descoberta a l’Orfeó Català de Mèxic l’any 1959.

Casat amb Maria Macià Lamarca, filla del president Francesc Macià, des d’octubre del 1920, tenen dues filles: Teresa –casada amb Pere Pi-Sunyer- i Eugènia. I un fill, Antoni Peyrí Macià (Barcelona, 1924-2017), és un destacat arquitecte i pintor mexicà que no torna a Catalunya fins als anys 1990.

MBC