Biografia

Llicenciat en Medicina a la Facultat de Barcelona el 1925, de seguida comença a treballar com a metge assistent al Servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic, a la càtedra de Jaume Peyrí. Amplia estudis a París al costat de Raymond Sabouraud, expert en mico patologia cutània i, després, a Zurich amb Bruno Bloch, gran al·lergòleg dermatològic.

Membre de la Protecció de Menors de la Província de Barcelona i de la Lluita Antivenèria com a cap de servei, des del 1933, Josep Mercadal exerceix la dermatologia particularment als consultoris que obre al principal primera del número 89 de la Rambla de Catalunya i al 298 del carrer Pere IV. L’any següent, visita, també, al Dispensari del Sagrat Cor de Barcelona alhora que obté el títol d’Inspector de Sanitat i, encara el mateix any 1934, és distingit amb una Medalla de 2a Classe de la Creu Roja.

Tot i que Mercadal Peyrí és el primer metge que es doctora per la Universitat Autònoma de Catalunya, el Nou Règim anul·la aquella tesi doctoral i l'ha de presentar novament a la Universitat Central de Madrid l’any 1941 amb el títol d'El desequilibrio ácido-básico de la sangre y la orina en las enfermedades cutáneas.

Aquest mateix any, Josep Mercadal guanya per oposició la plaça de professor adjunt de Dermatologia a la Universitat de Barcelona i l’ocupa fins al 1951, any què aspira a succeir el professor Peyrí. Però, l’arribada de Xavier Vilanova a la càtedra, que ho era de València i abans ho havia estat de Valladolid, frustra aquesta possibilitat. Mercadal marxa de l’Hospital Clínic per ocupar la plaça de cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital de la Creu Roja d’Hospitalet i, després, també ho és de l’Hospital de Sant Pere Claver.

Membre de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Catalunya, desaparegut el 1939, Josep Mercadal és autor d’un gran nombre de treballs científics alhora que participa en diferents congressos dermatològics com, l’any 1947, que viatja a Amèrica del Sud per participar en les Jornades Dermatològiques de Buenos Aires. És membre destacat de la Germandat dels Sants Cosme i Damià, de la qual esdevé president del 1956 al 1961, any en què és nomenat president de la Federació Internacional de Metges Catòlics.

Soci fundador i president de la Secció Catalana de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia el 1963 de la qual, anys a venir, és nomenat president honorífic. El 1964, assisteix al I Congrés Internacional de Dermatologia Tropical on tracta de la Leishmaniosis cutània i, juntament amb altres metges catalans, exposa els primers casos d’actinomicosis de forma vegetant i de blastomicosi de tipus tumoral cutànies descrits a la península. El 1966, esdevé president del Quadre Mèdic de l’Associació de Premsa, cos facultatiu del qual forma part des del 1940. És, a més, pioner en tractar la Dermatologia Laboral l’any 1951, any en què imparteix el Curs de Medicina Laboral dissertant sobre Infecciones y contagios profesionales de preferencia cutáneos.

L’any 1950, ingressa a la Reial Acadèmia de Doctors i, el 1970, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on llegeix el discurs La leishmaniosi en nuestros ámbitos. Casat amb M Teresa Peyrí Dalmau, filla del seu mestre, tenen sis fills dels quals dos continuen la tercera generació mèdica: el dermatòleg Josep Oriol Mercadal Peyrí (1934-2016) i el pediatre Carles Manuel Mercadal Peyrí. La nissaga continua a través dels fills, respectivament: el també dermatòleg Àlex Mercadal Fernández i l'hematòleg Santiago Mercadal Vilchez. Una altra néta de Jaume Peyrí Rocamora, continuadora de la saga mèdica és Beatriz Àlvaro Mercadal.

MBC