Galeria de metges

Biografia

Fill del metge Miquel Merli Garrigó que exerceix a Cardona, el 1778, Ramon Merli ingressa a la Universitat de Cervera per fer els estudis de batxiller en Filosofia, matèria que abandona, i continua fent Medicina, llicenciant-se el 1786, després de fer abans els estudis de Pràctica i Anatomia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Tot i que dels seus primers anys d'exercici mèdic no es té notícia, consta que exerceix com a metge militar durant la Guerra dels Pirineus – anomenada també Guerra del Rosselló- entre els anys 1793 i 1795. El 1793, és nomenat primer metge de l’Hospital Militar de Figueres a proposta de Jaume Menós, metge consultor dels Reials Exèrcits. Després, és destinat al quarter general de l'exèrcit del Rosselló a El Voló.

El maig de 1795, acabada aquesta guerra, Ramon Merli retorna a Cardona, la seva vila nadiua, on exercirà com a metge uns setze anys. A més, en aquests anys, es doctora a la Universitat de Cervera. Està, especialment interessat per l’Higienisme i la Salut Pública a més de per l’obra de Johann Kaspar Lavater, L’art de conèixer els homes per la fisonomia. Té un paper destacat en l’atenció als malalts durant les epidèmies de tifus que afecten Cardona els anys 1799 i 1801.

Interessat també per la política, durant la Guerra del Francès (1809-1810), és alcalde de Cardona amb un mandat que inclou actuacions destacades com és la construcció d’un nou cementiri en compliment de la llei de Carles III que ordena eliminar els cementiris parroquials i construir-los fora vila. Merli és l’introductor de la vacuna de la verola a Cardona i treballa també per millorar les condicions de salubritat de la població, aconseguint la potabilització de les aigües.

Durant un breu període de temps, Ramon Merli resideix a Vic i acabada la Guerra del Francès, el 1814, es trasllada a Barcelona. Tres anys després, el 1817, és nomenat soci resident de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona, institució de la qual més tard n’esdevé degà. Després, el 1820, forma part de la Junta de Sanitat del Principal com a vocal, essent comissionat per estudiar l’epidèmia de febre groga que pateix Barcelona el 1821 i col·laborant amb els membres de la comissió francesa que es desplaça a la ciutat per observar els efectes d’aquesta pandèmia.

Quan arriba a Barcelona, la Inquisició acusa Ramon Merli de posseir alguns llibres que estan inclosos en l’Índex de Llibres Prohibits però, malgrat tot, l’acusació no arriba a tenir conseqüències. Als 52 anys, el 1815, escriu la seva obra principal Arte de detener y aniquilar las epidemias y el verdadero secreto para no contagiarse en tiempo de peste i, el 1821, publica l’opuscle Espurgo de Barcelona.

El juliol del 1837, Ramon Merli Feixes pateix un accident vascular cerebral que se li repeteix uns dies després i li causa la mort. L’any 2009, l’Ajuntament de Cardona recorda la figura d’aquest metge, dedicant-li un dels carrers de la vila.

Oncle de Ramon Combelles Merli a qui Ramon Merli fa de tutor quan el nen té vuit anys i queda orfe, convertint-se en una figura de gran influència sobre el futur metge.

MBC