Galeria de metges

Fill del farmacèutic Josep Mestre Abella i de Clara Morer Serrat, batxiller titulat per l’Institut Provincial de Barcelona el 1874, ingressa a l’antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme per llicenciar-se el 1880. Seguidament, continua com a metge de terme de l’Hospital de la Santa Creu on, dos anys després, és metge agregat aprenent de pràctiques urològiques al Servei de les Vies Urinàries amb Joan Marsillach. Consta també que, almenys l’estiu del 1887, Joaquim Mestre és metge director de les Aigües Termals de La Garriga.

El 1895, Joaquim Mestre ja és metge numerari i, el 1906, quan es crea el Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu, n’esdevé el seu primer director, càrrec que manté quan es produeix el trasllat al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’any cap al 1926. Quan arriba al nou centre, Joaquim Morer ho fa convertit en un dels especialistes urològics de màxima categoria i, entre els seus deixebles i col·laboradors, compta amb Eduard Perearnau, Gariel Estapé, Josep Pagès i Vicens Compañ.

Ja a l’Hospital de Sant Pau, Joaquim Mestre organitza i dirigeix els Cursos d’Ampliació i Perfeccionament en Urologia i, encara el 1935, consta que el Servei d’Urologia del doctor Joaquim Mestre Morer ha assistit 207 malalts ingressats. Després, quan esclata la Guerra Civil i l’Hospital de Sant Pau es converteix en l’Hospital General de Catalunya, Joaquim Mestre continua essent el director del Servei d’Urologia fins a la seva mort el 18 de gener del 1938.

Soci de l’Associació General de Metges de Llengua Catalana i assistent als Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Joaquim Mestre és un dels metges signants de l’Estatut de Catalunya el 1932. Membre de la Societat Medico Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià, seu on imparteix diverses conferències.

L’abril del 1907 a Barcelona, Joaquim Mestre Morer és membre fundador de “La Previsión Médica Española” juntament amb Antoni González Prats, Andreu Martínez Vargas i Santiago Dexeus Font, entre altres metges. L’entitat crea la seva pròpia Revista de Previsión Médica Española i Joaquim Mestre n’és un dels seus redactors.

Joaquim Mestre resideix i té consulta a la Ronda de Sant Pere número 5 de Barcelona on hi atén, a més de visitar a domicili, avançada la dècada de 1930. És una de les famílies propietàries de les terres de la Zona Franca que l’Ajuntament de Barcelona expropia per portar a terme l’ampliació del Port de Barcelona després d’un llarg procés que culmina el 1928. Un dels germans, Josep Mestre Morer és administrador del diari La Vanguardia.

El 1908, Joaquim Mestre assisteix com a vocal al I Congrés de l’Associació Internacional d’Urologia que se celebra a París com fa al II Congrés que té lloc a Roma el 1924. Abans i novament a París, el 1921, participa en el II Congrés Internacional de la Societat Internacional d’Urologia, certamen on Joaquim Mestre és acceptat com a membre d'aquesta societat i, també de la Francesa. Al mateix temps, són admesos els uròlegs catalans que també hi assisteixen, entre ells: Compañ, Estapé, Sacanella, Serés i Reverter. Anys després, el 1931, quan es reorganitza l’Associació Catalana d’Urologia, Joaquim Mestre és escollit president.

Vidu de Josepa Sancho Condis des del 1930, el sobreviuen quatre dels cinc fills que té el matrimoni i els dos grans són metges uròlegs com Joaquim Mestre Morer: Joaquim Mestre Sancho (Barcelona, 1887-?) i Felip Mestre Sancho (Barcelona, 1889-1980). Després, la Nissaga mèdica té continuïtat amb un dels néts per una banda: Joaquim Mestre Armengol (Barcelona, 1916-1998) i, per una altra, amb dos besnéts, els germans Francesc Xavier i Vicenç González Mestre, pneumòleg i cardiòleg el primer, cirurgià plàstic el segon.