Biografia

Fill del cirurgià Miquel Marsillach, cursa estudis de gramàtica llatina i retòrica al Seminari Conciliar de Barcelona del 1837 al 1841, any en què comença la carrera de Filosofia a la Universitat de Barcelona i obté el grau de batxiller el 1844. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina per fer la carrera i es llicencia el 1851.

D’immediat, Joan Marsillach inicia la seva activitat professional com a metge de Riudecols al Baix Camp on hi passa quatre anys. El 1854, guanya l’oposició a una plaça de metge de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona. Establert a la Ciutat Comtal, destaca la seva actuació durant l’epidèmia de còlera que afecta Barcelona aquest mateix any. El 1855, també per concurs, guanya una plaça de metge de l’Hospital de la Santa Creu des de d’on atén els ferits de la insurrecció popular de juliol del 1856. Entre 1854 i 1857, substitueix el titular de la càtedra de Fisiologia i Higiene Privada a l’antiga Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona al carrer del Carme. El 1856, a més, es admès com a membre de l’Associació Mèdica Barcelonesa de Socors Mutus.

Joan Marsillach Parera és un metge polivalent que exerceix totes les especialitats des de la Urologia fins a la Cirurgia Dental. Té una gran habilitat en el sondatge vesical, la dilatació uretral i la pràctica de la talla perineal. La seva dedicació urològica prové del seu interès per combatre la prostitució i del seu coneixement sobre les malalties venèries. Marsillach s’oposa a la seva reglamentació per considerar que afavoreix la seva expansió. La seva tesi, que llegeix el 1869, precisament tracta aquesta tema: ¿Qué medios deberá aconsejar el médico higienista al gobierno para atenuar los funestos males ocasionados por la prostitución?.

Forma part de la delegació catalana del “Patronatverein de Bayreuth” que presideix i representa el seu fill Joaquim Gran afeccionat a la música clàssica, juntament amb el seu fill, amb Josep de Letamendi i Lluís Suñé Medán, entre d’altres, és un dels introductors del wagnerisme a Catalunya. Exerceix particularment a Sant Gervasi de Cassoles, quan encara és un poble independent a tocar Barcelona on es fa construir una notable mansió amb jardí per allotjar el seu fill Joaquim Marsillach Lleonart (1859-1883), jove estudiant de Medicina que ha d’abandonar la carrera afectat d’una tuberculosi pulmonar. Membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, l’any 1891, Joan Marsillach institueix un premi en record del seu fill.

Al doctor Joan Marsillach, se li atribueix un sentit comercial de la Medicina perquè és ell qui estableix consultes mèdiques por correspondència previ pagament de 25 pessetes. És, també, fundador juntament amb Adolf Gelí, de l’Institut Català de Vacunació, centre inoculador al propi local i a domicili. El 1859, és elegit membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i, l’any següent, ho és de l’Acadèmia Mèdico Quirúrgica Matritense. El 1888, Marsillach Parera és un dels signants del manifest de Catalunya a la reina regent Maria Cristina.

El 1860, el seu treball Observaciones sobre el Tratamiento de la tisis pulmonar por medio de los hipofosfitos és premiat per l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. També, és molt ben considerat el seu Vade-mecum del practicante: Tratado de cirugia menor, escrit per als practicants de docència de la Universitat de Barcelona i que és guardonat amb el premi anual de la RAMC. Es tracta d’un llibre dividit en quatre parts diferenciades: la primera conté nocions elementals d’Anatomia, la segona tracta de les cures, la tercera de les operacions de cirurgia menor i la quarta sobre Podologia i Odontologia. A més, entre 1871 i 1873, publica els almanacs El relámpago médico y El relámpago farmacéutico.

Joan Marsillach és l'avi de l’actor i autor teatral Adolf Marsillach Soriano (Barcelona, 1928 - Madrid, 2002).

MBC