Biografia

Neix a Barcelona el 27 de novembre de 1947, tercer dels sis fills de l'expert en art Antoni Martí Valls i de l’escultora Mercè Carrasco Azemar, l’art, la cultura, la política -en tot el que fa referència a Catalunya-, l’escoltisme, la natura i el cristianisme determinen el seu creixement dins les dificultats d’una família de la postguerra tardana. Nét del polític Manuel Carrasco Formiguera, mort que marca per sempre la família, Oriol Martí Carrasco té com referents mèdics dos germans de l’avi, el radiòleg Lluís Carrasco Formiguera i el fisiòleg Rossend Carrasco Formiguera, introductor de la insulina al nostre país. També, l’oncle Jordi Carrasco Azemar és radiòleg i el seu germà petit es dedica a la Psicologia.

Cursats els estudis de batxillerat al Liceu Francès de Barcelona i titulat l’any 1966, Oriol Martí Carrasco es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1972, formant part d’una promoció mèdica que es bateja amb el nom de 'Jordi Sans Sabrafen' per reconèixer aquest professor com el millor de la promoció, persona a qui ell coneix també dels estius familiars al Figaró-Montmany. Oriol Martí Carrasco, per ajudar-se a pagar els estudis, treballa com a tècnic de Radiologia amb els metges Joaquim Nadal Baixeres i Jordi Carrasco Azemar, el seu oncle, al Centre de Lluita contra les Malalties Reumàtiques. A més, en aquests anys de carrera, estableix fortes amistats amb alguns companys que es mantenen per sempre, especialment, amb altres joves que, com ell, s’agrupen al Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians. És també un dels estudiants del ‘nostre 68’ i pelegrí de les rutes universitàries i estades de nits senceres a Queralt, un més de la tribu dels ‘Francesco’ de Mossèn Ballarín.

En llicenciar-se, malgrat que la majoria de companys i companyes opten per la Medicina Hospitalària, Oriol Martí Carrasco forma part de la darrera generació que opta per afrontar l’exercici individual i fer la Medicina Rural a la localitat d'Avinyó, al Bages on, des del 1972 fins al 1978, relleva Ricard Cots Parcerisa, un excel·lent reumatòleg. S’enfronta així al repte que suposa la polivalència que caracteritza el metge rural, la precarietat tècnica i l’aïllament professional superant-ho amb la constant inquietud per la formació. Organitza unes trobades de metges de la comarca amb la col·laboració de la Delegació del Col·legi de Metges del Bages on, quinzenalment als vespres, revisen temes clínics preparats pel grup o en col·laboració d’altres metges de Manresa i Barcelona fins a finals la dècada dels setanta quan la jerarquització arribada als hospitals comarcals, com a l’Hospital de Manresa, facilita el seguiment dels programes de formació continuada més estructurats. Oriol Martí Carrasco resol la preocupació pels malalts, sovint, consultant professionals de la zona com el pediatre Simeó Selga Ubach, el cardiòleg Josep Corrons Espinalt, el psiquiatre Carles Llussà, el pneumòleg Josep Saló o el ginecòleg Ramon Llatjós Planas. A més, assisteix cada dijous a la consulta de medicina psicosomàtica que organitza Raimon Sedó a l’Hospital de Sant Pau.

El 1978, aprova les oposicions de metge d’Assistència Pública Domiciliària a Madrid i, poc després, és nomenat metge titular de Lliçà de Munt, al Vallès Oriental i, immediatament, Oriol Martí Carrasco contacta amb l'Hospital de Granollers per participar de les sessions formatives i fer consultes a altres metges i especialistes. Especialment, és a prop de Vicenç Mercadé, l’impulsor de la primera Unitat de Geriatria dins d’un Hospital Comarcal i, també, amb Ignasi Cantarell Fontcuberta, el metge de Montmeló i model de professional per qui sent gran respecte.

El novembre de 1980, Oriol Martí Carrasco té l’oportunitat de traslladar-se com a metge titular d’Argentona, al Maresme i no la deixa passar. La proximitat d’aquesta vila amb l’Hospital de Mataró on hi treballen companys de promoció i amics amb qui resol l’aïllament rural que tenia. De bon principi, participa en les sessions i cursos de formació continuada que aquí s’organitzen. Inicialment, comparteix l’exercici professional amb Gonçal Calvo Queraltó i, posteriorment atès el creixement de la població d’Argentona, amb els altres professionals sanitaris, metges i infermeres que s’incorporen fins al Centre d’Atenció Primària que després serà l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) argentoní, un dels darrers centres en formar part de la Reforma d’Atenció Primària (AP) perquè -a criteri dels responsables de l’ICS de l’època- perquè l’equip mèdic de l’anomenada “consulta compartida” que coordinava Oriol Martí Carrasco, funcionava bé.

A Argentona, s'implica ràpidament en la vida local, es fa membre del Museu del Càntir i s'associa al grup d'Amics de Josep Puig i Cadafalch. També, des del primer dia d'exercici professional a la consulta, Oriol Martí Carrasco estableix la història clínica dels pacients a partir de l’elaboració de dos models propis. Anys més tard, incorpora decididament el model d’història clínica d’Atenció Primària impulsada per Jordi Gol, metge de qui es considera deixeble. Igualment, quan arriba la història clínica informatitzada amb totes les dificultats afegides que comporta el canvi. A més, continua mantenint aquell interès per l’atenció de les persones grans i és el metge de dues residències geriàtriques que s’estableixen a Argentona.

A finals la dècada dels setanta, Oriol Martí Carrasco forma part del Grup d'Estudi del GAPS amb el càrrec de vicepresident del Comitè d’Informació i Documentació Sanitària presidit per Jordi Gol, que lidera un treball de protocol·lització de l’activitat clínica d'on. Poc després, participa en un subgrup de treball que sorgeix, aquest liderat per Joan Ramon Laporte amb l'objectiu d'elaborar el primer Índex Farmacològic que es presenta a l’XI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebra a Reus el 1980. Paral·lelament, continua col·laborant amb Jordi Gol amb qui, aportant la seva experiència en Atenció Primària, Oriol Martí Carrasco publica el Metge de Capçalera en un nou sistema sanitari i El Centre de Salut integrat, base del nou sistema sanitari.

Soci de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques des del 1976 i de la Societat Catalana de Geriatria, Oriol Martí Carrasco participa en pràcticament tots els cursos de formació continuada que impulsa la Filial del Maresme, formant part com a vocal de la seva junta des del 1992 al 1998 i essent nomenat soci d’honor de l’Acadèmia posteriorment. Treballa fins a la jubilació treballa sense fer soroll, com un de tants metges de família del país que no han conegut el born out i s’han adaptat als canvis professionals, organitzatius i tecnològics, amb una dedicació, generositat i aplicació que l'han fet mereixedor del Premi Jordi Gol i Gurina de 2012, en reconeixement a la seva trajectòria professional.

El 1971, Oriol Martí Carrasco es casa amb Pepa Sans Rotllant, logopeda a qui ha conegut fent escoltisme, amb qui té cinc fills. Anys després, la parella segueix camins diferents i, més tard, es casa de nou amb la farmacèutica Airy Sindreu Torrent.

XdBF