Galeria de metges

Biografia

Fill d’Ignasi Martí Miquel i de Rosa Feced Valero, neix al País Valencià però, amb quatre anys, s’instal·la amb la família a Barcelona arran del trasllat del pare, que és magistrat i capità militar. En aquesta ciutat fa els seus estudis i la carrera de Medicina, influenciat pel seu germà gran Josep, també metge i dirigent del republicanisme federal al Baix Llobregat, Carles Martí Feced inicia de ben jove la seva trajectòria en política. Acabat el batxiller a l’Institut de Barcelona el 1917, ingressa a la Facultat de Medicina i es llicència el 1925. Mentre es estudiant, forma part d’una colla entre els que es troba, també, el metge Pepe Soler-Roig.

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), és elegit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de l’abril del 1931. És tinent d'alcalde i president de la Comissió de Sanitat i Assistència Social a més de membre de la Comissió de Govern. El 1933, seguidor del grup L'Opinió, és expulsat d'Esquerra, en la formació del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i passa a ser membre del seu Consell d'Actuació Política, el màxim òrgan de direcció del nou partit. Després del triomf del Front Popular (FP) a les Eleccions Generals espanyoles de febrer de 1936, es reintegra al seu càrrec municipal i participa en el reingrés del FP dins d’ERC.

En plena Guerra Civil, Josep Tarradellas, conseller primer i de Finances, crea el càrrec de sotsdirector de Finances i nomena Carles Martí Feced com a titular. Més endavant, el president Companys el designa conseller de Governació, Finances i Cultura.

El 1939, Carles Martí Feced inicia el seu exili i, primer, s'instal·la a Perpinyà on treballa a les ordres de Companys en l'ajut als refugiats catalans. El seu germà Josep, metge com ell, funda el Dispensari de la Creu Roja de la República on només hi poden ser atesos els exiliats espanyols. El 1942, Carles Martí segueix Josep Tarradellas i Ventura Gassol en la seva fugida de França cap a Suïssa després de ser detinguts per la GESTAPO a Vichy i gràcies a que, malgrat que el govern espanyol en demana la seva extradició, finalment, li deneguen.

Acabada la Segona Guerra Mundial, Martí Feced abandona la política i retorna a França per fer de metge a Chamonix. Però, cap al 1947, marxa a Marroc on exerceix la medicina a unes mines de l’Atles, zona desèrtica on s’hi està set anys, més del previst inicialment, fet que li permet l’estudi de les malalties pròpies de la zona sobre les què publica alguns articles científics. En aquesta època, també, el Bureau International du Travail de Ginebra escull Martí Feced perquè redacti un article per a l'Enciclopèdia Universal de la Higiene i la Sanitat del Treball sobre les intoxicacions que produeix un mineral, el manganès. Desprès, es trasllada a Casablanca on exerceix com a metge dels estibadors fins a la seva jubilació.

A partir del 1975, Carles Martí Feced s'entrevista diverses vegades amb Tarradellas i l’acompanya en el seu retorn oficial com a president de la Generalitat de Catalunya. No en va, són amics i companys polítics des de fa més de 45 anys i és, també, el seu metge de confiança. Tarradellas el nomena membre de l'Organisme Consultiu, amb caràcter d’assessor en el context de les negociacions pel restabliment de la Generalitat. A més, forma part del Comitè Executiu d'ERC i té càrrecs de responsabilitat a la Creu Roja. A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, ocupa el simbòlic darrer lloc dels candidats suplents que es presenten per la demarcació de Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya.

En homenatge, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat dóna el seu nom a un dels seus col·legis públics i, també, un dels carrers pren el nom de Carles Martí i Feced.

MBC