Biografia

Fill i nét de cirurgians, de jovenet, estudia a l’Escola Alemanya i parla l’alemany amb fluïdesa. En contrast amb una notable intel·ligència -reconeguda per tothom- té moltes dificultats per fer la carrera de metge però, finalment, l’acaba als 27 anys. Potser, li va ocórrer el que succeeix a molts superdotats, que tenen problemes de fracàs escolar, un fenomen que llavors s’ignorava. A més, Josep Soler-Roig i Elizaicin és un esportista d’elit, famós automobilista amant de la velocitat, regatista d’èxit a bord del “Bisturí” i, entre d’altres, jugador habitual de golf. El 1927, quan encara és estudiant, es casa amb la Conxita Janer, que l’influeix definitivament perquè acabi Medicina.

L’any 1930, recent llicenciat, comença a operar a la petita clínica quirúrgica que ha heretat del seu pare a la Via Augusta/Modolell de Barcelona. Al mateix temps, assisteix al Servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau que, primer, dirigeix Antoni Bartomeus i, després, Joan Soler-Julià. En aquests anys, Soler-Roig fa vàries estades a l’estranger per ampliar coneixements i estableix contacte amb els cirurgians de més renom amb els qui es relacionarà al llarg de la seva vida. Els seus viatges a Europa i als Estats Units seran una constant a l’igual que la seva participació en cursos i congressos, de forma que adquireix fama quirúrgica internacional.

En esclatar la Guerra Civil, fuig a França i d’allà passa a Sant Sebastià on hi viurà mentre dura el conflicte bèl·lic. De tornada a Barcelona, capità metge assimilat, es reincorpora al lloc que havia deixat al Servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau on, mort Soler-Julià el 1944, és elegit cap de servei.

Soler-Roig adquireix un gran prestigi a Barcelona, en part, degut a la seva habilitat quirúrgica i al seu bon criteri mèdic però, també, a les nombroses relacions d’amistat que estableix amb les personalitats més rellevants del món quirúrgic d’arreu del món gràcies a la seva simpatia, do de gents i al seu poliglotisme. Parla correctament anglès, francès i alemany. Entre les seves amistats, és de destacar la que manté amb l’iniciador de l’Anestèsia moderna: el professor Robert McIntosh, qui dóna classes en els cursos que Soler-Roig organitza ininterrompudament des del 1949 fins al 1971, any en que es jubila i es substituït en la direcció del servei pel seu segon, Antoni Sitges i Creus.

El 1956, després de vendre la clínica que ha quedat petita i obsoleta, inaugura la nova clínica als carrers Vallmajor/Freixa on realitza una intensa activitat quirúrgica. Josep Soler-Roig és capdavanter a Espanya en la realització de pneumectomies i toracoplàsties a més de ser d’un gran expert en la cirurgia de la via biliar. El seu magnetisme personal i la seva expertesa quirúrgica són determinants perquè es formin amb ell un gran nombre de cirurgians barcelonins que, més tard, dirigiran els serveis quirúrgics de diferents hospitals i clíniques de Barcelona. El mateix any 1956, juntament amb els doctors Piulachs, Pi-Figueras i Sitges, crea l’Asociación de Cirugía de Barcelona, precursora de la futura Societat Catalana de Cirurgia.

Membre de nombroses societats quirúrgiques, ocupa diferents càrrecs entre els que destaca la presidència de la Societat Catalana de Cirurgia de 1961 al 1965 i la vicepresident del Col·legi Internacional de Cirurgians que ostenta durant anys des de la que contribueix decisivament en l’elecció de Barcelona com a seu del Congrés que aquesta societat organitza el 1967.

L’any 1943, Josep Soler-Roig i Elizacin és elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1974, els cirurgians catalans el guardonen amb el Premi Virgili i, entre d’altres distincions, posseeix la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat que se li atorga el 1963.

Més enllà del cirurgià i l’esportista, Josep Soler Roig i Elizaicin es preua de cultivar l’amistat de tothom però considera que és a la taula d’operacions on ha fet amics definitius en tots els àmbits de la societat. Així ho narra ell mateix a la conferència extraordinària que fa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l’any 1975: Mi relación artística en la profesión, (J. M. Sert - Picasso - A. Brock - R. Dargent - Dalí).

MBC