Galeria de metges

Biografia

Fill de Joaquim i Margarida, casat amb un fill i dues filles. Cursa el batxillerat al Col·legi de La Salle de Palma de Mallorca i l’acaba amb premi Extraordinari el 1951. Estudia Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llicenciant-se l'any 1957 i doctorant-se el 1964, ambdós amb premi Extraordinari.

L'any 1954, ingressa com alumne intern a la càtedra de Patologia i Clínica Mediques del professor Pedro i Pons i al dispensari d'Hematologia i Laboratori d'Hematologia que dirigeix el professor Farreras i Valentí a la mateixa càtedra de l'Hospital Clínic. Acabats els estudis, definitivament, s'orienta cap a l’exercici de metge internista i hematòleg. El curs 1959-1960, el passa becat als serveis dels professors Jean Bernard i Marchal de París. L'any 1961, és nomenat professor de I’Escola d'Hematologia Farreras Valentí de la Universitat de Barcelona. Inicialment, és ajudant de classes pràctiques fins que esdevé professor adjunt per oposició de Patología Medica (1969-1973). Els alumnes de la promoció 1972 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona elegeixen millor professor de la carrera Jordi Sans i Sabrafen i donen el seu nom a la seva promoció.

És cap deis primers Serveis d'Hematologia i Oncologia Mèdica de l’Estat a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona i de la Residencia Germans Trias de Badalona, centre pilot de la Seguretat Social. L'any 1991, per raons de reestructuració hospitalària, el servei es trasllada a l’Aliança de Barcelona i, amb els mateixos arguments, a l'Hospital del Mar l’any 1997. Dos anys més tard, Jordi Sans és nomenat consultor sènior del seu Servei, càrrec que exerceix fins a la seva mort.

Jordi Sans desenvolupa una intensíssima activitat assistencial i una molt activa vida acadèmica. lngressa com acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l'any 1989 i de l’Institut d'Estudis Catalans l'any 1994. És president de la Societat Catalana d'Hematologia del 1975 al 1979 i vicepresident primer de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears del 1997 al 1998.

És editor del primer Manual de Quimioteràpia Antineoplàstica publicat a Espanya. Des del 1982, publica cinc edicions d’Hematologia Clínica, llibre de text de vàries facultats universitàries. És autor de la Monografia sobre l'Evolució de l'ús del català en medicina a Catalunya durant el segle XX. A més, és coautor de 30 llibres i 242 articles publicats a revistes nacionals i internacionals.

Jordi Sans rep el Premi Ciutat de Barcelona del 1969 i la Creu de Sant Jordi del 2003 en reconeixement als seus mèrits. Destaca de la seva personalitat la simpatia i bonhomia. Gran amic del seus amics, té una enorme capacitat d'estudi i treball. És un virtuós en l’exploració clínica dels malalts, conferenciant brillant i un gran patriota català.

Des de l'any 2008, el poble de Figaró-Montmany dóna el nom del Dr. Jordi Sans i Sabrafen a un dels seus carrers en reconeixement a la figura d'aquest metge català.

SWC i LFB