Biografia

De família benestant i nét de Francesc Santacana Campmany (Igualada, 1810 – Martorell, 1896), de qui hereta la passió per l´art, es titula batxiller el 1899 i estudia la carrera a la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1904. Després d'haver estat alumne intern pensionat per oposició de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des del 1903 fins al 1905, aquest mateix any es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi que titula Algo sobre la etiología y tratamiento del cáncer.

El 1907, Francesc Santacana guanya per concurs una plaça del Cos de Metges Titulars alhora que comença a treballar com a metge resident del mateix Hospital de la Santa Creu fins al 1912, especialitzant-se en Medicina Interna i, encara el 1934, exerceix a la consulta pròpia que té al pis principal del número tres de la Rambla de Canaletes de Barcelona. Ara bé, Francesc Santacana Romeu tot i ser un metge vocacional, destaca especialment per la seva gran dedicació a la Museologia i al Cooperativisme, àmbits ben diferenciats als quals es lliura per igual amb veritable passió.

L’avi Francesc Santacana Campmany havia fundat la Casa-Museu l’Enrajolada de Martorell perquè, des de mitjans del segle XIX, recollia els elements arquitectònics d'edificis emblemàtics enderrocats o transformats de Barcelona ciutat i d’altres indrets que les autoritats llençaven quan els hi feien nosa. A la casa familiar de Martorell, un immoble de tres pisos situat a l’antic carrer Anoia i actualment carrer Santacana -sembla que anomenat així tant en homenatge a l'avi com al nét- amb façana de maó vist i diverses finestres semblants a les dels palaus gòtics, dissenyada per Santacana Romeu el 1916, l’avi Santacana hi va acumulant ceràmiques i peces decoratives diverses. És aquest any 1916, quan el nét continua la seva obra i engrandeix els fons del museu –llavors- encara familiar. Entre altres peces, Francesc Santacana adquireix unes col·leccions de rajoles d'origen català, castellà, valencià i àrab de diferents èpoques, dibuixos de pintors catalans del segle XIX com Marià Fortuny o Lluís Rigalt. Objecte i elements tots que, en l’actualitat, s’encabeixen a L'Enrajolada, Casa Museu Santacana, convertida en un centre públic gestionat per l'Ajuntament de Martorell. És també Santacana Romeu qui elabora els catàlegs museístics, el primer el 1909 amb el títol de Catàlec (sic) il·lustrat del Museu Santacana de Martorell, un llibre que -com avança el títol- conté uns dibuixos del mateix Santacana acolorits en diferents tipus d’aquarel·les i una obra que ha estat considerada pionera en la matèria. I, encara el 1929, edita ‘La Enrejolada’, Martorell Museum Arqueológico, igualment il·lustrada.

Com a cooperativista, Santacana Romeu participa molt activament en els moviments associatius defensors dels interessos agrícoles. El 1910, és un dels fundadors de la Unió de Vinyaters de Catalunya (UVC), entitat que presideix poc temps després i que arriba a agrupar gairebé vint mil socis. Després, el 1917, intervé també en la fundació del Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell, associació que contribueix decisivament en la millora de l'economia i en la qualitat de vida de la pagesia del Baix Llobregat. Santacana Romeu presideix el Sindicat des del 1917 fins al 1933 alhora que també presideix el Consell Regional de la UVC. En aquesta institució, és impulsor de diverses campanyes de propaganda agrícola i és habitual trobar-lo dissertant sobre el problema del crèdit agrícola, així com de les conductes i les condicions dels pagesos, etc. Membre de la Federació Catòlica Agrícola de Barcelona, el 1919, és candidat per a la vocalia de la Cámara Provincial Agrícola de Barcelona pel partit de Sant Feliu de Llobregat mentre que el, 1934, és vicepresident de l’entitat. Amic personal i col·laborador del president Macià, el setembre del 1935, el trobem com a conseller regidor de l’Ajuntament de Barcelona i president de la Comissió d’Abastos Municipal.

També és un dels principals promotors del Club Natació Martorell (CNM) -juntament amb el metge local Francesc Massana que n’és el primer president- i és Santacana Romeu qui, promotor de la seva fundació i de la construcció i donació de la piscina al Club, que s'inaugura el 1930. En homenatge, en celebrar-se les noces de plata l’any 1955, s’institueix la placa al mèrit per serveis prestats al Club que duu el nom de «Fancesc Santacana Romeu». Casat amb Dorotea Faralt Plassa, tenen dos fills: Lluís i Enric Santacana Faralt, el primer directiu també del CNM.

El 1924, amb la Dictadura de Primo de Rivera, Francesc Santacana Romeu és nomenat diputat provincial per Barcelona. Objecte de dos diversos reconeixements en vida. L’agost del 1929, rep un multitudinari homenatge del Sindicat Vitícola de Martorell i, el juny del 1931, el Club Natació Martorell col·loca una placa per recordar el seu fundador i donador de la piscina. Encara no sis anys després, l’agost del 1936, membre de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i regidor municipal de Barcelona, és detingut al seu domicili barceloní i traslladat a Martorell on és assassinat el 18 de setembre. El dos de maig del 1939, es publica una esquela col·lectiva que conté el seu nom i el d’altres martorellencs caiguts a mans de las ‘turbas rojas’ a principis de la Guerra Civil.

TPD-MVR