Galeria de metges

Biografia

Amb qualificació d’excel·lent, es gradua a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Alumne intern de Patologia Mèdica per oposició del 1946 al 1949. A l’Hospital Clínic de Barcelona, esdevé professor auxiliar de classes pràctiques del 1949 a 1952 i metge de Patologia Mèdica fins al 1954. Des del 1961, fa de metge de capçalera a la medicina pública. Al seu voltant, crea un veritable equip mèdic per poder atendre els pacients tant en l’aspecte físic com en els aspectes socials i psicològics. Entre 1970 i 1975, és cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital de la Creu Roja però acaba dimitint en no poder exercir l’assistència hospitalària d’acord amb les seves conviccions. Ell mateix es defineix com a “un metge de persones”.

De 1972 a 1985, ocupa diferents càrrecs de la Junta de Govern de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (ACMCB) alhora que col·labora i ocupa càrrecs en diferents congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. És vocal de la Junta Directiva del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del 1977 al 1980, membre actiu del Congrés de Cultura Catalana del 1977 i del Comitè Organitzador del 9è. Congrés de l’AMIEV del 1983.

A més a més de molts altres treballs i responsabilitats compartides, presideix nombroses comissions com les dels tribunals per la provisió de places extrahospitalàries de la Seguretat Social (1976-1978), del Comitè d’Experts de Metges de Capçalera, de Centres de Salut Integral. Coordina la comissió de la Conselleria de Sanitat per la implementació de la Història Clínica de l’Assistència Primària i és membre dels consells editorials de les Monografies Mèdiques de l’ACMCB (1979-1985).

Preocupat per les qüestions socials, Gol és membre actiu del Front Universitari i de Metges per a la Democràcia. Conferenciant en múltiples tribunes: Escola de Treballadores Socials, Facultat de Teologia de Sant Cugat, Escola d’Infermeria Santa Madrona, Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB), Institut d’Estudis de la Salut (IES), Escola d’Estiu de Prada, etc.

L’aspecte més notable de Jordi Gol és que és home de pensament i, també, d’acció. Metge humanista, de pensament cristià, exerceix una gran influència en els metges més joves i forma una escola de metges compromesos amb una medicina de caràcter social, interessats en el debat per una reforma sanitària capaç d’oferir una medicina de qualitat a l’abast de tothom. Gol crea doctrina en molts temes que, anys més tard, es converteixen en essencials pel que fa als canvis que experimenta la medicina en els darrers anys del segle XX: la relació metge-malalt, la introducció del Consentiment Informat, la mort digna, les cures pal·liatives i tants d'altres aspectes de la pràctica mèdica.

L’any 1969, la seva implicació amb l’Església Catòlica el força, junt amb cinc metges més, a contestar una Encíclica del Papa Pau VI. La constesta és en forma d’un llibret titulat Reflexions científiques a propòsit de la l’Humanae Vitae que provoca una severa rèplica de la censura espanyola. Malgrat tot, és nomenat membre del Comitè Pastoral del Bisbat de Barcelona fins que és exclòs per la disparitat de criteris amb el bisbe.

Malgrat no tenir obra escrita en el camp mèdic, ostenta un gran prestigi com a excel·lent clínic. Destaca la definició de “salut” que té en compte la dimensió psicobiosocial de la persona que, tot i ser obra conjunta de la ponència del X Congrés de Metges i Biòlegs, és estímul i iniciativa de Jordi Gol i Gurina.

JRC