Biografia

Neix a Almeria on el seu pare, Antonio González Garbin (1836-1912) és catedràtic de Llengua Grega i Llatina a l’Institut d’Almeria. Acabat el batxillerat, estudia a la Facultat de Medicina de Granada on és alumne intern per oposició i es llicencia el 1882. El següent, Antoni González Prats es doctora a Madrid amb la tesi Granulación de la conjuntiva.

El juny 1984, guanya el concurs a la plaça d’ajudant de clíniques de la Facultat de Medicina de Granada i l’ocupa fins al maig del 1887, cessant en rebre el nomenament de director dels Museus Anatòmics de la Universitat de Granada, càrrec que ocupa ininterrompudament durant anys. El 1891, Antoni González Prats és nomenat supernumerari gratuït de la Facultat de Medicina de Granada on, durant anys, el degà a proposta del claustre designa González Prats per cobrir les vacants i malalties dels titulars de diferents càtedres alhora que és titular d’uns cursos lliures d’Oftalmologia i de Dermatologia. Paral·lelament, des del mateix any 1891, exerceix de professor d’Alemany de l’Institut de Granada i d’Història natural del Reial Col·legi de Sant Bartomeu i Santiago, ambdós per encàrrec per la Direcció General d’Instrucció Pública.

González Prats concursa sense èxit a les oposicions a la càtedra d’Histologia de la Universitat de Cadis l’any 1892. Dos anys després, torna a provar, aquest cop, per concursar a la mateixa càtedra de Sevilla però un altre cop falla. El març de 1896 se li reconeix el dret a concurs a càtedres de número i, el 14 d’octubre del mateix any, se li expedeix el títol de catedràtic numerari de Patologia Mèdica. El desembre de 1897, però, s’acorda revisar a favor de González Prats l’oposició a la càtedra de Clínica Mèdica de Cadis concursada cinc anys abans y, el 25 de febrer de 1898, li arriba el nomenament de catedràtic numerari dels cursos primer i segon de la mateixa matèria a la Facultat de Medicina gaditana. El 1900, però, la permuta per la càtedra de Malalties de la Infància de la Universitat de Sevilla.

Amb la mort de Bartomeu Robert el 1902, González Prats aconsegueix la plaça que ha quedat vacant a la Universitat de Barcelona per concurs de trasllat. A Catalunya, desenvolupa una labor meritòria i és capdavanter en l’aplicació de les tècniques de laboratori per facilitar el diagnòstic clínic, base d’una monografia Hematotecnia normal que redacta el 1897. Interessat en política i membre del Partit Republicà Radical, es presenta a les Eleccions Municipals del 1905 i surt elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 1906, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i el seu discurs d’ingrés tracta de les Alturas en las ciencias médicas en el reino El-Andalus. Aquest mateix any, la Facultat de Medicina es muda al carrer de Casanovas i González Prats s’ocupa personalment de tots els detalls que han de tenir els Serveis adjunts a la seva càtedra i supervisa les sales de malalts de l’Hospital Clínic mirant que tinguin els detalls amb què compten els centres particulars com cortines de separació, quadres, altars, etc.

Director de la revista La Previsión Médico Española, dedicada a la ciència i al mutualisme mèdic, Gonzàlez Prats és col·laborador de la premsa barcelonesa tant general com especialitzada. Escriu a La Publicidad, El Dia Gráfico i Gaceta Médica Catalana, entre altres. També, mentre era Granada, enviava els seus articles de divulgació mèdica a les publicacions locals El Defensor de Granada, El Radical de Granada, Gaceta Médica de Granada Boletín farmacéutico de Granada.

Fundador de les Escoles per a l’Ensenyament de la Dona de Granada i de la Unió Hispanomauritana, Antoni González Prats és soci honorífic del Foment de les Arts de Granada i de la Reial Societat Econòmica d’Amics de Granada, Màlaga i Cadis, corresponent de l’Ateneu de Ciències Antropològiques de Madrid, membre actiu de la Creu Roja i executiu de la Federació Espanyola de Gimnàstica, que havia creat durant la seva estada a Granada. És membre fundador, també, de l’Ateneu de Ciències Antropològiques de Madrid.

Home auster, que viu del sou de funcionari i no cobra als malalts que visita, mor as 57 anys d’un càncer digestiu, molt afectat per la mort d’un dels seus fills pocs mesos abans. És succeït a la càtedra pel professor Ferrer Solervicens.

MBC