Biografia

Es llicència a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1907 i obté el doctorat a Madrid l’any següent. Assisteix als cursos del Laboratori de l’Acadèmia i al Laboratori de Ciències Mèdiques. La seva activitat professional comença com a metge de barri a la Barceloneta. El 1914, per la seva vocació docent, opta a les places de professor auxiliar d’Histologia, d’Anatomia Patològica i de Patologia General de la Universitat de Saragossa. Un any després, torna a Barcelona com auxiliar de la càtedra de Patologia General i el 1918, mort el professor Vallejo Lobón, ocupa la càtedra com a encarregat de curs. El 1926, guanya les oposicions a la càtedra de Patologia i Clínica Mèdica.

Col·labora als Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. És ponent del cinquè, celebrat a Lleida el 1923, i del setè, a Mallorca el 1932. Publica diversos articles, principalment sobre Pneumologia i Hepatologia, a les revistes mèdiques de l’època.

Fins a la seva mort, exerceix un mestratge excepcional orientat als seus alumnes que li professen un afecte i una admiració il·limitades. Clínic excel·lent, molt bon semiòleg -dóna molta importància a l’exploració clínica- i patòleg rigorós que assisteix a les necròpsies de tots els seus malalts. Fomentà la recerca clínica hospitalària basada en els estudis anatomopatològics.

De fortes conviccions religioses, la seva tasca ètica i professional ha estat ben reconeguda en els medis mèdics i tradicionals de la societat civil.

JRC