Galeria de metges

Biografia

Estudia el batxillerat a Tarragona i la carrera de Medicina a Barcelona, llicenciant-se el 1907. Les primeres pràctiques les fa a l’Hospital de Sant Josep i Sant Pere de Sant Pere de Ribes però, el 1909, marxa a Molins de Rei on li han concedit una plaça de metge d’assistència pública.

Viu a Molins i s’integra a la vida social de la vila perquè es casa amb Isabel Xumetra i Vidal, la filla d’un cirurgià local amb un fill, també, metge, i una altra filla, casada amb el doctor Fàbrega, un altre cirurgià de Molins. El 1918, és nomenat Inspector Municipal de Sanitat i presideix la Junta Provincial de Metges Titulars Inspectors Municipals de Sanitat entre els anys 1922 i 1928. El 1932, és l’impulsor de la fundació de l’Associació Catalana de Metges Sanitaris i d’Assistència Pública.

El 1920, és un dels fundadors del Sindicat de Metges i en la reunió constituent és nomenat secretari i, també, director del seu Butlletí (1921-22). L’any, 1931 i fins al 1934, passa a ocupar la presidència de la Mutual Mèdica.

Compromès políticament i vinculat al catalanisme, Josep Mestre és militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana i del Partit Republicà Catalpa fins que deixa de ser-ho per entrar a Esquerra Republicana quan es constitueix el 1931. L’any següent, en el primer congrés nacional ordinari del partit, és escollit com a membre del seu Comitè Executiu i, el 1933, surt elegit diputat a les Corts espanyoles per la circumscripció de la ciutat de Barcelona.

La política no el fa abandonar l’activitat professional i Mestre és manté actiu com a soci de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Societat Catalana de Pediatria. Desenvolupa, també, una tasca de publicista sanitari amb col·laboracions periòdiques a diferents revistes com La Medicina Catalana, La Voz Médica o la Revista Médica Profesional. L’any 1935, a la seu de l’Acadèmia de Ciències, presenta un estudi sobre la coordinació dels serveis hospitalaris de Catalunya que s’esdevé en un document base per a l’estructuració republicana de la Sanitat catalana.

Quan comença la Guerra civil, Josep Mestre és un dels organitzadors del voluntariat mèdic. El 1937, és nomenat director general d’Assistència Social de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Perduda la Guerra, s’exilia a França i treballa a la Creu Roja Espanyola republicana de Saint-Girons. No pot tornar a Catalunya fins al 1953.

Anys després, Sant Pere de Ribes li ret homenatge dedicant-li un carrer mentre que a Molins de Rei se li dóna el seu nom a la Llar Municipal d'Avis 'Dr. Josep Mestre'.

MBC