Biografia

Nascut al si d’una família benestant a pagès, fa els primers estudis i el batxillerat a Vilallonga del Camp tot però ha d’examinar-se a l’Institut de Tarragona per obtenir el títol. Tot seguit, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1889. L’any següent, comença exercir com a metge interí a Vilallonga i als municipis veïns com el Rourell i la Massó fins al 1893 que esdevé metge titular. Només constituir-se el Col·legi de Metges de Tarragona, Josep Mestre es col·legia i, tot seguit, és elegit membre de la Junta de Govern en representació de la vocalia de Valls. Un dels seus principals objectius és la implantació dels partits mèdics perquè considera que els metges havien de lluitar per canviar el criteri de delimitació geogràfica de l’exercici mèdic vigent per l’econòmic.

Casat amb Dolors Solé Manent de Puigdelfí, que mor a 30 anys el 1905 deixant dos fills perquè poc abans, a 10 mesos, havia mort el tercer. Aquests entrebancs, impulsen Mestres a dedicar-se més intensament a la professió i la simultanieja amb la promoció del rendiment dels conreus emprenent una intensa activitat com a conferenciant i articulista a la premsa local.

De fortes conviccions nacionalistes, Josep Mestres i Miquel ingressa a la Unió Republicana (UC) i, quan es dissol, passa a militar a Solidaritat Catalana (SC) i, més endavant, a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNC), partit que pateix una gran desfeta a les Eleccions del 1916. En aquest moment, Mestres participa en la fundació del Partit Republicà Català (PRC) on hi militarà fins al 1931 quan el PRC desapareix perquè s’uneix a altres partits d’esquerra i es constitueix Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En aquest pelegrinatge polític, el 1909, és elegit diputat pel districte Valls-Montblanch de la Diputació de Tarragona, de la qual n’és elegit president el 1913, ocupant el càrrec fins al 1915. Durant el temps que és a la Diputació, Mestres Miquel impulsa nombroses iniciatives, com la creació d’una xarxa de laboratoris microbiològics per poder detectar precoçment els primets brots de còlera, l’ingrés dels malalts mentals pobres a l’Institut Pere Mata a càrrec de la Diputació o, entre altres, el restabliment a Tarragona de les Escoles Normals de Mestres. A més, fomenta la constitució de l’Associació de Premsa de la província de Tarragona. Fundador propietari de la revista Tarragona Agrícola el 1913 i promotor de la creació d’una càtedra ambulant d’Agricultura, quan es crea la Mancomunitat de Catalunya el 1914, Josep Mestres i Miquel és elegit membre del Consell Permanent i Conseller d’Agricultura, càrrec des del qual fomenta l’acció social agrària i el cooperativisme. El 1915, el Consell el nomena Conseller Visitador dels Sanatoris de Catalunya, càrrec des del qual és responsable de la proposta de construcció d’un nou centre de Salut Mental als afores de Barcelona, projecte que es fa realitat a Santa Coloma de Gramenet.

Membre de diverses juntes de govern del Col·legi de Metges de Tarragona, Josep Mestres Miquel és un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya i forma part de la seva primera junta directiva. La creació del Sindicat de Metges emana d’una proposta que es fa durant el III Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat a Tarragona el 1919, en què Mestres hi participa. Al Consell del Sindicat llegeix una ponència sobre la Delimitació dels partits mèdics. El 1927, és elegit president del Col·legi de Metges de Tarragona però és destituït amb tota la seva junta per una Reial Ordre de 1928. No recupera el càrrec fins al 1930 quan acaba la Dictadura de Primo de Rivera. Poc després, el mes d’agost, Josep Mestres torna a ser diputat en representació del Col·legi de Metges i, el 1931, quan arriba la Generalitat provisional, a petició del president Macià, col·labora amb el Consell d’Agricultura, Ramaderia i Boscos. Entre altres, el 1933, crea la Mutualitat d’Accidents Agrícoles del Camp de Tarragona.

El 1934, quan el president Companys proclama la República catalana, el doctor Mestres és detingut i empresonat a la Torre Pilats de Tarragona. Al final de la Guerra, torna a ser empresonat però és alliberat sense càrrecs. Sotmès a un expedient disciplinari col·legial, se l’inhabilita per exercir càrrecs de confiança i de comandament durant tres anys. Josep Mestres es retira a Vilallona i deixa tota activitat pública fins que mor deu anys més tard.

MBC