Biografia

Nascut a Mataró on hi viu la seva primera infància i cursa els estudis primaris perquè el batxiller ja l’estudia a l’Institut de Barcelona. Sense antecedents mèdics familiars, el seu pare -mestre d’ensenyament mitjà i director del Col·legi Sant Hermenegild de Barcelona- suggereix al fill que enfoqui la vida professional en algun camp de les ciències i opta per fer Medicina a la Universitat de Barcelona. Llicenciat el 1888, decideix passar tres anys ampliant estudis a París on treballa al Servei d’Obstetrícia de l’Hospital General alhora que assisteix a la càtedra de Cirurgia del mateix hospital. De tornada, el 1891, Felip Proubasta obté el grau de doctor a Madrid amb una tesi sobre el tractament de l’estretor de la pelvis i l’ús del fòrceps. Per subvenir les seves necessitats econòmiques, els mesos que s’està a la capital espanyola, fa de taquígraf al Congrés dels Diputats.

Retornat a Barcelona, Proubasta Masferrer col·labora amb l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques al mateix temps que treballa amb Ramon Turró al seu Laboratori. Elegit secretari general del bienni 1904-1905, esdevé president del 1916 al 1918 i l’encarregat de fer els discursos de les sessions inaugurals dels cursos. Té la decisió d’emprar el català com a llengua oficial de l’Acadèmia i és conscient que pot comportar aversió o menyspreu en alguns membres que no comparteixin aquesta necessitat. Proubasta, però, posa de manifest les dificultats de trencar amb el domini uniformat del castellà i emprendre el camí de la mateixa entitat interromput durant dos segles i opta per crear una comissió dedicada a l’estudi i recollida de lèxic català referent a les ciències naturals per aportar-lo al “Diccionari català-valencià-balear” que coordina Mossèn Antoni Maria Alcover des de Mallorca. Respecte a la institució, Felip Proubasta defensa el rol de l’Acadèmia en la vigilància de les condicions sanitàries del país i la promoció del treball interdisciplinari entre els metges i els representants de les diferents professionals per fer propostes socials des d’un punt de vista integral atenent les condicions mèdiques al mateix temps que el medi, l’arquitectura en relació a la salut i els marcs legal i social.

President de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya des del 1905, és organitzador i president del 1r Congrés d’Higiene de Catalunya que se celebra a Barcelona el 1906. Felip Proubasta i Masferrer participa activament en l’organització dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, que s’inicien el 1913 i ell n’esdevé vicepresident del tercer que se celebra a Tarragona el 1919. També, intervé al II Congrés Universitari Català que se celebra la primavera del 1918. Membre fundador del Sindicat de Metges de Catalunya, és director i redactor habitual del seu Butlletí des del 1922 al 1925 i del 1928 al 1931. L’any 1923, Felip Proubasta és elegit regidor i segon tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona quan comença la Dictadura de Primo de Rivera. Dimiteix el 1925 tot i que torna a presentar-se a les Eleccions Municipals de la primavera del 1936 i surt elegit. A la Corporació municipal, Proubasta és nomenat vocal de la Comissió Provincial de Sanitat.

Encara el 1923, però, és elegit president del Col·legi de Metges comptant amb Josep Girona Trius com a vicepresident i Josep Moll Gimferrer com a tresorer. Entre els vocals, es troben metges tan destacats com, entre altres, Joaquim Trias Pujol, Francesc Pons Freixa, Ramon Pla Argmengol o Higini Sicart. Proubasta exerceix el càrrec fins al 1927, destacant la seva participació l’any abans en la 6a Assemblea Nacional de Col·legis de Metges d’Espanya. També, el 25 d’abril del 1926, sota la seva presidència, la institució reprèn la publicació del Boletín del Colegio Oficial de Médicos de la provincia de Barcelona. El seu mandat, que compta amb el suport del Sindicat, és reconegut per la transparència en la gestió econòmica, l’impuls de comissions específiques i la creació d’un consultori jurídic i del Patronat d’Orfes.

El bienni 1929-30, resulta escollit president de la Secció de Literatura i Filosofia Mèdiques de la Reial Acadèmia quan és president August Pi i Sunyer i, també el 1930, essent membre de Junta de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià és designat com a director de la revista d’aquesta entitat. Tot i així, al marge d’aquesta intensa dedicació a les diferents institucions professionals i ciutadanes, Felip Proubasta és un prolífic escriptor amb gairebé un centenar d’articles publicats de temàtica diversa no solament ginecològica. Proubasta desenvolupa diferents temes professionals, socials o tan generals com l’estudi del paludisme a Barcelona, treball que publica juntament amb Àlvar Presta i Josep Tarruella el 1903. Proubasta és un col·laborador habitual de les revistes Cataluña Médica, Revista de Medicina i Annals de Medicina. Pel que fa a La Medicina Catalana, Proubasta és membre del seu consell de redacció des de la seva fundació el 1934 fins a la seva desaparició el 1938.

Elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina el 1911, ingressa amb el discurs Higiene del Parto, que respon Valentí Carulla. Home treballador i inquiet que no para d’aprofundir en els coneixements mèdics per estar plenament actualitzat en les darreres innovacions de les tècniques mèdiques i quirúrgiques. De fet, la seva innata curiositat, ja a avançada edat, el duu a aprendre l’alemany per poder llegir els llibres d’Obstetrícia i Ginecologia en la seva versió original.

Casat amb Dolors Castells, cap dels seus fills segueix la professió mèdica del pare però sí un dels seus néts, Ignasi Proubasta Renart, exerceix de metge.

JRC