Biografia

Llicenciat en Medicina a Madrid l'any 1889, s’incorpora com a metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu en guanyar les oposicions de professor auxiliar a la Facultat. Durant deu anys, manté aquesta activitat fent-la compatible amb la de facultatiu de les cases de socors. El 1905, entra com a metge auxiliar pràctic al Cos Mèdic Municipal de Barcelona, del qual esdevé numerari l'any següent.

La trajectòria inicial Francesc Pons i Freixa a l'Institut Municipal d'Higiene no es plàcida perquè el mes de novembre del 1914, en plena epidèmia de febre tifoide, l'alcalde Guillem de Boladeras el sanciona amb suspensió d'un mes sense sou acusat de visitar malalts particularment mentre estava de baixa. En reincorporar-se, és adscrit a la secció de Demografia Estadística i Patró Sanitari al Dispensari de Sant Andreu. Fins al 1919, quan Pons es nomenat metge numerari de l'Institut i Laboratori d'higiene Urbana, que era el nom adoptat per l'antiga secció d'epidemiologia municipal, és objecte de quatre trasllats entre les seccions d'Assistència Mèdica i Salut Pública. Una agitada peripècia, reflex -segons els seus admiradors- del seu inconformisme .

En reorganitzar-se els serveis sanitaris municipals l’any 1921, Pons és responsable de la vacunació contra la verola. L'any 1924, és nomenat director interí de l'Institut Municipal d'Higiene, càrrec que exerceix en propietat des del 1925 fins al 1933 coincidint amb la seva jubilació, que demana directament a l'alcalde Jaume Aiguader al·legant trastorns de salut i cansament però que, potser, ve causada per interferències polítiques, atès que és nomenat director en temps de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). En aquests anys, es vocal del Consell Nacional de Sanitat a Madrid i conseller tècnic de la Generalitat. Pons, també, és designat pel Sindicat de Metges per redactar la ponència: Higiene Municipal de Barcelona.

L'any 1922, du a terme una investigació exhaustiva sobre les barraques de la ciutat de Barcelona. Un estudi de les característiques dels més de tres mil precaris habitatges que acollien una població de 15.552 persones amb una anàlisi de les potencials conseqüències sobre la salut d’aquesta població i la dels seus veïns, completada amb una proposta de resolució elaborada conjuntament amb l'arquitecte municipal José M Martino que es presenta al Congrés Nacional d'Higiene de l'Habitatge que es celebra el mes d'octubre del mateix any a Barcelona i es publica el 1929. Altres reconeguts metges barcelonins, com Emili Mira i el mateix Jaume Aiguader, promouran una línea de recerca i debat batejada com 'Barracópolis'.

L'any 1927, Francesc Pons i Freixa ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina amb un discurs sobre el Concepto biológico de la ética y determinación de su fundamento y de su principio, objetivos como base de toda higiene de la conducta individual y social, que no solament palesa les seves inquietuds filosòfiques sinó, també, una manera d'entendre la Salut Pública prou àmplia com per incloure la perspectiva ètica. La Vanguardia del 8 de febrer del 1927 es fa ressò de l'acte presidit per August Pi i Sunyer així com de la rèplica de l'inspector de la sanitat militar Francesc Soler i Garde.

Pons i Freixa, com a director de l'Institut d'Higiene, manté i amplia la feina del seu predecessor Lluís Comenge i Ferrer, el primer salubrista destacable de la institució a més d'un dels pioners de la Història de la Medicina. Exerceix una influència decisiva a l'hora de crear el que seria l'actual Hospital del Mar, que s'aixeca aprofitant que a la secció marítima del Parc de la Ciutadella -com a reacció al desgavell provocat per l'esmentada epidèmia de febre tifoide de l'any 1914- s'inaugura un hospital d'infecciosos permanent l’any 1915. Els efectes de la pandèmia gripal del 1918 i la presentació d'altres brots epidèmics que comporten un augment de la demanda d'atenció hospitalària són el principal motiu perquè la Corporació Municipal ampliï les instal·lacions amb set pavellons específicament dedicats a diverses malalties infeccioses. Un any i escaig després de la seva inauguració, l'estiu del 1931, Barcelona pateix una epidèmia de pesta bubònica que posa a prova la utilitat de l'Hospital i la dels Serveis d'Higiene. Afortunadament, l'episodi es controla en pocs mesos i només es lamenten set defuncions.

Francesc Pons i Freixa publica els seus treballs a diferents revistes científiques com Boletín de la Academia de Higiene, Boletín Clínico de la Casa de Salud de Nuestra señora del Pilar, Anales de la Academia de Medicina de Barcelona o Revista de los Servicios Sanitarios y Demográficos Municipales de Barcelona, entre d’altres. A més, també, és autor de diversos articles de divulgació a la premsa general com La Veu de Catalunya, El Diluvio, La Vanguardia i El Noticiero Universal. Entre els seus treballs, són remarcables unes consideracions sobre l'organització sanitària on analitza els problemes i les limitacions principals del sistema de salut públic existent que incloen nou recomanacions a tall de conclusions entre les que destaca que 'la participació ciutadana és necessària en tots els conceptes'. El treball l’exposa a la Reial Acadèmia de Medicina el dia 6 d'abril del 1931.
Segons la fitxa del Col·legi de Metges de Catalunya, l'any 1902, es casa amb Carme Navarro Perarnau amb qui tenen quatre fills. Viuen al número 15 de carrer de Jonqueres. Mor a Barcelona a les acaballes de la Guerra Civil espanyola el sis de novembre de l'any 1938. Distingit com a Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica i del Mèrit Civil, elegit vocal de la junta directiva l'any 1921 i vicepresident l'any 1925, quan és representant de Catalunya a l'Assemblea dels Col·legis de Metges d'Espanya.

ASB