Biografia

Fa els primers estudis al Col·legi Tridentí i a les Escoles Pies de Barcelona per després cursar Medicina a la Facultat de Barcelona on es llicencia el 1846. Durant la seva època d'estudiant, publica novel·les i traduccions d'obres literàries i científiques com una versió ampliada de les Recherches Physiologiques sur la vie et la mort del francés Xavier Bichat. Miquel Pons Guimerà és el traductor, també, d’un tractat d'homeopatia de Jahr i n’esdevé un dels primers partidaris d'aquesta doctrina a Catalunya.

Un cop acabada la carrera, de seguida, entra al món del periodisme mèdic i funda les revistes El Telégrafo Médico i El Interés Profesional. La primera va veure la llum el 1847 i es publica fins al 1851. En el seu primer número, l'editor afirmava que la finalitat del periodisme mèdic és 'assenyalar abusos, reclamar drets i permetre al pràctic estar al corrent de la seva ciència'. Aquesta revista publica molts articles traduïts, especialment d'autors francesos. Dóna, també, notícies de diverses societats científiques. En les seves pàgines, entre molts altres temes, apareixen alguns dels primers escrits sobre l'arribada de l'Anestèsia a Catalunya. La segona revista, i d'acord amb l'enunciat de la seva capçalera, es tracta d’un “Periódico de los intereses materiales de los médicos, cirujanos y farmacéuticos españoles” Pons Guimerà l’utilitza per defensar la necessitat de tenir una associació dels professionals sanitaris que els protegís econòmicament en front la malaltia o la mort. Però, el seu plantejament el duu a polemitzar amb El Divino Vallés, un periòdic de la Confederació Mèdica que edita a Barcelona Marià González de Sámano. La revista de Pons, es publica per primer cop el gener de 1849, desapareix el febrer de 1850 i la substitueix La Regeneración Médica, una nova publicació que figura com a suplement d'El Telégrafo Médico. Al desembre d'aquest mateix any, surt el darrer número.

En un altre àmbit molt diferent, Pons dirigeix, també, El Vergel Literario que es tracta d’una col·lecció d'obres literàries que s’edita el 1845. Entre els seus escrits mèdics, es troben articles sobre algunes epidèmies, com ara el còlera o les “calentures” intermitents viscudes a Barcelona. Sovint, en les seves publicacions, Pons afegeix un extens currículum: professor de Medicina i cirurgia de la Facultat de Barcelona, antic intern de l'Hospital Militar membre de la Societat Filomàtica i soci de nombroses Acadèmies coma ara la d'Esculapi, l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, l'Acadèmia Quirùrgica Matritense, la Reial Acadèmia de Ciutat de Mallorca i d'altres.

Cap el 1852, Miquel Pons Guimerà es trasllada a Cuba i s’estableix a L'Havana on es dedica a l'Oftalmologia i a les malalties de la oïda. A la premsa local, publica molta propaganda d'una Pomada Anti-oftálmica, de la què assegura tenir unes grans virtuts curatives tot i que és objecte de la crítica d’alguns mitjans on se la titlla de mostra de xarlatanisme mèdic. Continua, també, amb la seva producció bibliogràfica amb escrits sobre l'operació de la cataracta o les aigües mineromedicinals espanyoles.

El doctor Miquel Pons i Guimerà mor a L'Havana l'any 1870, víctima -segons algunes fonts- d'una epidèmia de còlera en la què ell mateix hi té un activitat sanitària molt destacada fins a emmalaltir.

CHP