Biografia

Fill del farmacèutic Agustí Prió Saleta, amb farmàcia al número 7 del carrer d’Avinyó, estudia i es fa metge a l'antic Hospital de Santa Creu de Barcelona on és alumne intern per oposició des del 1891. El 1896, quan obté el títol de llicenciat, Agustí Prió Llaberia passa a ser metge auxiliar. Aquest mateix any, amb altres companys, funda l’Institut Mèdic Farmacèutic de Barcelona del qual serà nomenat secretari general l’any 1901 i president el 1904. Encara l’any 1896, juntament amb el seu cosí i company inseparable des d’aleshores, César Comas Llaberia, s’introdueix al món dels recents descoberts raigs X, tot iniciant una tasca fonamental d'estudi i difusió de la Roentgenlogia a Catalunya.

El 1898, l’associació professional d’ambdós cosins dóna lloc a la creació del seu Gabinet Mèdic de Roentgenlogia al carrer Fortuny de Barcelona, un centre per on passen els malalts de l'Hospital de la Santa Creu durant molts anys. Prió, a més, exerceix com a metge radiòleg de l’Hospital del Sagrat Cor a partir del 1903, de la Casa de la Maternitat i Expòsits del 1904, de la Casa Provincial de la Caritat del 1909 i, també, de diferents institucions de beneficència.

Agustí Prió és membre de les principals societats mèdiques catalanes i de les internacionals com de la Deutschen Róntgen-Gessellschaft de Berlin. Tots dos cosins són darrere la creació de la Real Sociedad Española de Electrología y Radiología Médicas, fundada a Madrid el 1916 i de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya, creada a Barcelona el 1926 tot i que no és operativa fins al 1930.

Prió, al costat de Cèsar Comas i Llaberia, duu a terme una important activitat docent tant al Laboratori Röntgen de l’Hospital Clínic del 1907 al 1911 com a l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques del 1916 al 1917, al Gabinet de l’Escola Industrial de Terrassa del 1912 al 1917 i, novament, del 1921 al 1923. També, a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on imparteix diferents cursos. Agustí Prió publica, tot sovint amb el seu cosí, diversos treballs acadèmics i col·labora amb les principals revistes mèdiques nacionals i internacionals de l’època com a l’alemanya Fortschritte auf dem Gebiete der Róntgenstrahlen.

El doctor Prió participa molt activament en nombrosos congressos nacionals i internacionals, on presenta les seves comunicacions alhora que mostra el seu domini tècnic a partir de l’exhibició d'instal·lacions radiogràfiques a les exposicions que es fan al món coincidint amb diferents congressos.

Conscients del perill que comporta la utilització continuada dels raigs X, els dos cosins defineixen una estratègia de treball previsora: Prió utilitza la mà dreta mentre que Comas fa servir l’esquerra. Dissortadament, els efectes dels raigs X acaben minant la salut d’ambdós i les seves mans es veuen irreparablement afectades. Agustí Prió, com més tard el seu cosí César Comas, mor en combat, màrtir de la ciència que conrea, devorat pels raigs X que tantes vides salven. El 1928, un any abans de la seva mort, perd la mà dreta, l’any següent la seva vida. Poc abans, el consell del Sindicat de Metges de Catalunya li ret un homenatge en agraïment a la seva tasca com a pioner d’aquesta especialitat emergent. El 1929, Jacint Bremon es l'encarregat d'escriure l'obituari El doctor Agustí Prió per al Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya.

MBC