Galeria de metges

Biografia

Neix al carrer Major de Lleida, fill d’Agustí Prim Tarragó, cronista oficial de la ciutat i poeta. Amali, de petit ja vol ser concertista de piano però el pare el fa desistir d’aquesta intenció i el fa estudiar medicina perquè considera que és una professió més segura que la de músic. Es llicencia a la Universitat de Barcelona el 1902, en una promoció que s'autoanomena La Xeringa i ben coneguda per les seves activitats festives i lúdiques però també per les trapelleries del grup que compta amb companys tan coneguts com els reusencs Alexandre Frias, Pere Barrufet i Claudi Tricaz, els lleidatans Pere Pallàs i Humbert Torres, el banyolí Candi Corominas i barcelonins com Josep Moll, Ferran Casadesús o Jesús Maria Bellido, entre altres.

Abans d'instal·lar-se a Lleida, Amali Prim exerceix de metge a Maçanet de la Selva i, malgrat la frustració de no haver estudiat per ser músic, arriba a ser un excel·lent pianista, compositor i un entès en la música de Wagner, que coneix en tots els seus detalls. L’any 1901, Amali Prim amb Josep Mª Bellvé i Lluís Suñé Medan -dos altres companys de carrera, també membres de La Xeringa- creen l’Associació Wagneriana amb l’objectiu de continuar impulsant el coneixement de la música de Wagner a Barcelona, com abans ja ha fet Joaquim Marsillach (1859-1883), fill del metge Joan Marsillach, mort precoçment de tuberculosis.

Des de l’any 1917 fins al 1921, Amali Prim és director del Boletín Médico, que és la revista del Col·legi de Metges de Lleida, i de la Revista Sanitària, una publicació independent. A més, entre 1921 i 1930, dirigeix la revista Lleida. En les eleccions col·legials de 1911, Prim surt elegit secretari d’actes, càrrec que ocupa fins al 1920. La seva dedicació al Col·legi supleix les dificultats que li comporta fer de metge de capçalera. Les nombroses i constants visites domiciliàries se li fan molt feixugues a causa d’una cardiopatia, probablement d’origen reumàtic, que pateix des de jove.

Home molt preocupat per la Higiene alimentària, escriu diversos articles pedagògics al Boletín Médico, dels quals la premsa general se’n fa ressò immediatament. Una denúncia de Prim sobre l’estat d’un mercat ubicat en una plaça de la ciutat és determinant perquè l’Ajuntament prengui la decisió de construir un mercat en bones condicions higièniques.

Amali Prim és un ferm partidari de la col·legiació obligatòria i -malgrat la discrepància amb l’opinió d’altres metges- defensa la seva postura des de les pàgines del Boletín Médico, convençut que des del Col·legi es poden defensar millor els interessos de la classe mèdica. Prim dinamitza les reunions comarcals on s’examinen projectes col·legials com el de crear una mútua d’assistència per als metges i els seus familiars.

A l’adveniment de la Segona República, Amali Prim milita a Esquerra Republicana i n’és el secretari local. El 1934, és president de l’Agrupació Mèdica dels metges socis de la Joventut Republicana. L’any 1937, quan ocupa el càrrec de secretari general i d’oficial major de la Secció de Lleida del Col·legi de Metges de Catalunya, mor a conseqüència d’un bombardeig que pateix la ciutat de Lleida el dia 2 de novembre i que afecta tant l’edifici de la seu col·legial com el seu domicili particular. Dos dies després, mor la seva esposa per causa de les greus ferides sofertes.

Nota: La redacció d’aquest text s’ha basat en l’article El doctor Amali Prim Seguí (1878 – 1937), escrit per Manuel Camps Clemente i Manuel Camps Surroca, publicat al Butlletí Mèdic del COMLL de 2003.

MBC