Biografia

Fill d’un impressor, Eugenio i d'Antònia, estudia el batxillerat a Barcelona per després entrar a la Facultat de Dret, que no li acaba de complaure i es passa a la de Medicina on es llicencia el 1902. Inicialment, la seva especialitat és l’Homeopatia i les malalties nervioses però, al fer pocs anys que el professor Roentgen ha descobert els Raigs X, s’inicia en la Radiologia tot i que els detractors asseguraven que això era com un espectacle de fira i que els qui s’hi dedicaven era per veure senyores sense roba.

Les primeres radiografies les fa a l’antic Hospital de Santa Creu i, inicialment, obre consulta al carrer Pelai de Barcelona. El 1905, aconsellat per dos companys de Facultat, els reusencs Alexandre Frias i Pere Barrufet com ell membres de la promoció mèdica autoanomenada La Xeringa, es trasllada a Reus i obre una consulta a la Plaça Prim a ple centre de, llavors, la segona ciutat de Catalunya. Al marge de tractar a distints malalts, es dedica a la Radiologia fins que, més tard, el 1914, cedeix els seus serveis i aparells de Radiologia a l’Hospital Sant Joan de Reus tot i que manté el consultori privat obert oferint serveis homeòpates i generalistes.

Al ser homeòpata i fer ell mateix els medicaments, aviat, és conegut a Reus pel mal nom del “pastilletes”. Home inquiet, s’involucra amb la Creu Roja i n’esdevé president local durant uns anys. La Guerra Civil, la passa a l’Hospital, convertit en Hospital de Sang. Això, li representa dificultats durant la Postguerra.

Per la seva manera d’actuar al Doctor Tricaz, Josep Pla el definiria probablement com “Un homenot”. Encara de bolquers, és atacat per la poliomielitis que li produeix una coixesa permanent. Als tres anys i sense cap estudi de solfeig, toca al piano les cançons que escolta pel carrer. Després, de gran, és un pianista més que notable. Els seus escrits en distints diaris i al Butlletí del Col·legi de Metges, l’assenyalen com un gran polemista en la defensa, sobretot, de les seves teories. Sovint, irònic i, en ocasions, sarcàstic amb els seus comentaris.

No és estrany que decideixi entrar en política i es presenta a les eleccions municipals pel Partit Republicà Autonomista. És escollit, primer, com a regidor i, després, és alcalde de Reus durant un curt període de temps del 1919 ja que dimiteix llençant la vara d’alcalde al mig del Saló de Plens durant una sessió municipal tempestuosa. Durant el seu mandat, s’inaugura “La gota de la llet” proposada pel seu col·lega Alexandre Frias, que tant ha representat per la puericultura reusenca.

Molt implicat amb el món associatiu mèdic reusenc, Claudi Tricaz participa decididament en la dissolució del Col·legi de Metges de Reus l’any 1913 alhora que, l’any següent, intervé també en la fundació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Reus i, també, de l’Associació Mèdica de Reus, de la que és nomenat secretari.

És articulista habitual de premsa, sobretot, al diari El Consecuente afí al seu partit. També, al Butlletí del Col·legi de Metges de Reus on escriu amb pseudònims com Dr. Veritas i Veritabilissimus. Malgrat tot, no se li coneixen obres literàries ni científiques tret de l’article Tratamiento del cáncer por los Rayos X, on defensa aferrissadament l’ús de la radiologia responent un altre article del dermatòleg Pelai Vilanova. També, cal dir que la poca protecció davant els raigs X, el va afectar greument.

Retirat els últims anys de la seva vida de tota activitat, mor el dia de Reis de l’any 1952.

ETM