Biografia

Fill del metge republicà, Marià Torres Castellà i d'Àngela Barberà Huguet, amb poc més de dos anys, la família se'n va de Mont-roig per viure a Lleida on Humbert hi fa les primeres lletres i n'obté el títol de batxiller per seguidament traslladar-se a Barcelona per fer la carrera de Medicina. Es llicencia el 1902 formant part de la Promoció Mèdica que es coneix com 'La Xeringa', un grup d'estudiants que s'autodefineix com a lúdic tot i que els seus membres són ben coneguts per ser els protagonistes d'una de les protestes universitàries més sonades -si no la més- de principis del segle XX, un grup que exigeix la destitució del catedràtic de Terapèutica, Josep Antoni Massó Llorens, perquè el consideren un docent anacrònic en contraposició a l'ideal que representen Odon de Buen o el doctor Robert, mestre a qui el grup idolatra i entre els que hi ha molts dels metges que destacaran en diferents especialitats i en tots els àmbits de la vida esportiva, cultural, artístic, social i política de la primera meitat del segle XX com dos lleidatans com ell Eduard Camps Cava i Amali Prim Seguí, els reusencs i ànimes del grup com Pere Barrufet, Alexandre Frias i Claudi Tricaz, un banyolí com Claudi Corominas i barcelonins com gironins com Josep Moll Gimferrer, Ramon Pla Armengol, Lluís Suñé Medan, Enric Seguí i molts altres com Jesús M Bellido, Ferran Casadesús o Francesc Gallart.

Acabada la carrera, Humbert Torres torna a Lleida on exerceix de metge al costat del pare, que encara hi exercirà molts anys.

L’amistat amb Francesc Layret, l’engresca a col·laborar activament a les publicacions L'Opinió i La Humanitat. Amb Alfred Perenya, Lluís Companys, Pere Mias, Marcel·lí Armengol i Josep Maria Espanya, funden l'Associació Escolar Republicana, que més tard es transforma en l Joventut Republicana de Lleida. Presideix aquesta institució del 1908 al 1913. El 1917, ingressa al Partit Republicà Català. Polític actiu, és regidor de l’Ajuntament de Lleida des del 1905 i alcalde, del 1917-1920. Aprofita el càrrec per dur a terme una important reforma municipal que comporta la posta en marxa de serveis municipals com l’escorxador, el mercat, la casa de socors, una escola jardí o l’Escola d’Arts i Oficis. Com alcalde, també, promou la construcció d’un nou mur de contenció al Segre.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es dedica a l'activitat mèdica i publica els seus treballs sobre educació sexual i el tractament de la sífilis. Esdevé director de la revista Informació Mèdica de Lleida alhora que 1col·labora en el Diccionari de Medicina que està elaborant el doctor Manuel Corachan.

S’interessa per la Metapsicologia i, anys després, presenta una ponència sobre la immortalitat al Congrés Internacional de Metapsicologia que es celebra a Lieja el 1922.

Proclamada la Segona República Espanyola, Torres i Barberà és elegit diputat a les Corts constituents com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931). Defensor de l'Estatut de Núria, esdevé membre del Parlament de Catalunya per Lleida l’any 1932.

El seu fill Màrius Torres Pereña és, també, metge internista, cronista cultural de Lleida i poeta líric de fama reconeguda, mort prematurament.

Tot i que no participa directament en política duran la Guerra Civil i viure a Lleida, atès el seu compromís polític fa que s’hagi d’exiliar a França. S’està a Montpeller, on col·labora a El Poble Català de París i als Quaderns de l'exili de Perpinyà. El 1945, es converteix en assessor del president Irla. Torna a Barcelona l’any 1953, on mor dos anys més tard.

MBC