Galeria de metges

Biografia

Nét del metge Ramon Camps Vila, nascut a Sallent i establert a Guissona el 1829, i fill del també metge guissonenc Josep Camps Pararols, fa el batxillerat a Vilanova i la Geltrú estant-se a casa de l’oncle Joaquim Cava, registrador de la propietat. En acabar, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1902.

Eduard Camps forma part de la promoció mèdica coneguda com ‘La Xeringa’, protagonista d’una de les reivindicacions més conegudes dels alumnes de l’antiga Facultat del carrer del Carme. El grup s’autodefineix com a lúdic i cultural, es reuneix que cada any des del 1899 celebra els Certàmens Xeringaries ininterrompudament fins al 1936 fins a la represa amb els supervivents fins a la dècada dels anys seixanta. Bona part dels membres d'aquesta promoció destaquen tant en l'àmbit mèdic com política, social, cultural i artísticament com Pere Barrufet, Ferran Casadesús, Candi Corominas, Alexandre Frias, Emili Galceran, Francesc Gallart, Josep Moll, Pere Pallàs, Ramon Pla, Amali Prim, Enric Seguí, Lluís Suñé, Humbert Torres o Cludi Tricaz, entre altres.

Només acabar la carrera, s’instal·la a Guissona com a metge titular, formant part de la Junta de Metges Titulars de Tremp i Cervera que s’acaba de constituir el 1904, ocupant el càrrec de secretari amb Antoni Montaner com comença a president.

Ja de jovenet, Eduard Camps s’interessa per la Història i l’Arqueologia locals i, quan torna a la seva vila natal, torna a recórrer la comarca buscant peces antigues i documents antics. El 1914, entra en contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans (IES) perquè els envia una memòria de les troballes fetes entre els anys 1903 i el 1913, treball que es publica en l’Anuari de l’IES del 1914.

Entre les descobertes d’Eduard Camps, n’hi ha de molt interessants. Seves són, per exemple, les troballes del primer rellotge de sol de Catalunya, un poblat de l’Edat del Ferro i les restes de la ciutat romana de Iesso, unes runes romanes del segle I a C localitzades sota la ciutat de Guissona.

El 1952, Eduard Camps dóna la seva col·lecció de peces arqueològiques a la vila de Guissona per crear un Museu d’Arqueologia, l’actualment denominat Museu de Guissona. Inicialment, les peces arqueològiques recollides pel metge Eduard Camps, s’exhibeixen a la planta baixa del mateix Ajuntament de Guissona fins al setembre del 1983, moment en què s’inaugura la nova seu del Museu de Guissona a l’antic Hospital de Jesucrist guissonenc.

Poeta i autor d’algunes obres de teatre, Eduard Camps deixa escrites unes notes històriques que titula Guissona i que Joan Santaeulàlia publica el 1982. Anteriorment, però, Eduard Camps ha escrit dues memòries sanitàries de Guissona, una del 1929 i l’altra dels anys 1940, que han restat inèdites. A més, és col·laborador habitual de les revistes lleidatanes Ilerda i Ciutat alhora que forma part de la Secció de Filologia de l’IES on participa en la confecció del Diccionari General de la Llengua Catalana aportant les variants dialectals de la comarca de la Segarra.

Eduard Camps mor d’un càncer atribuït a l’exposició sense protecció a les radiacions del seu aparell de Raigs X. La vila de Guissona l’honora amb la donant el nom de Doctor Camps a un dels seus carrers.

MBC