Biografia

El més petit dels 8 fills de Joan Moll Domènech i Maria Gimferrer Sallés, estudia el batxillerat al Reial Col·legi de Terrassa. El 1895, es trasllada a Barcelona per cursar els estudis a la Facultat de Medicina, llicenciant-se l’any 1902. En els primers anys de carrera -amb altres companys de la seva promoció com Pere Barrufet, Jesús M Bellido, Josep Calvet, Ramon Pla i Humbert Torres, per citar-ne alguns ben coneguts- funda La Xeringa, societat mèdica de caràcter lúdic i satíric de la que Josep Moll, com la majoria dels que sobreviuen, en formen part fins a l'esclat de la Guerra Civil.

Acabada la carrera, especialista en Medicina Interna, s’estableix definitivament a Barcelona on obre la seva consulta a un pis del carrer Girona núm. 24. Sis anys després, hi viurà amb la seva esposa Maria del Remei Casany Redortra i les seves filles Maria de l’Assumpció i Montserrat fins al 1918, quan la dona mor víctima de l’epidèmia de grip ‘’espanyola’’. Ell no es torna a casar.

Josep Moll Gimferrer és estretament vinculat al Sindicat de Metges de Catalunya des de la seva fundació el 1920 fins a la seva dissolució el 1936. Esdevé secretari l’any 1923 just en el moment que el Sindicat col·loca els seus candidats entre els membres de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El 1924, és nomenat tresorer i el 1927, director del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya. El 28 de juny de 1928, l’Assemblea del Sindicat el nomena president en substitució de Ramon Vila d’Abadal. Moll ostenta el càrrec fins al 1933 i, malgrat que són uns anys convulsos políticament, el seu mandat al front del Sindicat inicia una etapa d’expansió gremial que culmina amb la inauguració del Casal del Metge a la Via Laietana de Barcelona el 10 de desembre de 1932 d’acord amb el projecte que s’havia aprovat en l’Assemblea Extraordinària del 9 d’octubre del 1929 i finançat amb subscripcions dels membres del Sindicat.

Distingit amb la Medalla de la Creu Roja de 2ª Classe d’Alemanya de l’any 1925, on ha viatjat com a representant del Col·legis de Metges el mateix any, Josep Moll Gimferrer, malgrat morir jove, és objecte de significats reconeixements. El 5 de maç de 1931, és nomenat Primer President Honorari del Col·legi de Metges de Barcelona, títol que li és lliurat en un multitudinari acte d’homenatge que li reten els presidents dels quatre Col·legis de Metges de Catalunya, consellers dels Sindicat i entitats filials, els representants de les institucions acadèmiques, científiques, mèdiques i sanitàries de Barcelona.

Encara el 1931, Moll Gimferrer esdevé membre del Consell Tècnic Sanitari de la Generalitat de Catalunya, encarregat de la redacció d’una de les Ponències de Sanitat que es lliura al president Francesc Macià. El 1935, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i ingressa amb el discurs l´Art de Curar. El metge en la vida social moderna. El 1936, l’Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana l'escull vocal de la seva junta durant el Congrés que es celebra a Perpinyà el 8 de juliol. Anys més tard, el seu bust presideix la seu del Casal del Metge. Segueixen els passos de Moll Gimferrer, el seu net cardiòleg, Modest Garcia Moll, i el seu besnét, Xavier Garcia-Moll Marimón.

MGM