Biografia

Acabat el batxillerat a l’Institut de Barcelona el 1940, ingressa a la Facultat de Medicina on és llicència l’any 1947, doctorant-se per la mateixa Universitat el 1952 amb la tesi Investigación experimental sobre la acción del ión tetraetilamonio. Del 1950 al 1952, Miquel Molins Benedetti és becari del Consell Superior d’Investigaciones Científiques alhora que és metge intern al Servei de Patologia Quirúrgica que dirigeix el professor Piulachs a l’Hospital Clínic de Barcelona. El 1954, guanya l’oposició a metge de guardia del Servei d’Urgències de Cirurgia del mateix Clínic alhora que continua assistint al Servei de Pere Piulachs. Al cap dels quatre anys preceptius, acaba el seu contracte com a metge de guàrdia i ocupa la plaça de professor auxiliar de la càtedra de Patologia Quirúrgica de la Facultat de Medicina al mateix temps que, també, és professor de l’Escola de Practicants i Infermeres de l’Hospital Clínic.

Home entusiasta i enèrgic, Molins Benedetti és secretari de l’Associació Barcelonesa de Cirurgia -actual Societat Catalana de Cirurgia (SCC)- càrrec que ocupa fins al 1969. En aquest període la SCC, presidida per Jaume Pi Figueras, experimenta un notable impuls degut en gran mesura a l’empenta del seu secretari. Durant aquests anys, Molins escriu el Manual de Patología y Terapéutica Quirúrgica, amb pròleg de Piulachs i publicat el 1966, que va tenir un notable èxit. Dos anys més tard, escriu el capítol Tratamiento de Urgencia de la hematemesis del llibre Tratamientos actuales en cirugía, també dirigit per Piulachs.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, és membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) des del 1963, Miquel Molins Benedetti es presenta a les eleccions del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del 1970 amb la candidatura que encapçala Joaquim Tornos Solano i que resulta guanyadora, essent designat secretari i exercint el càrrec amb gran eficàcia fins al 1976. Juntament amb el doctor Puig Lacalle, Molins Benedetti forma part de l’organització com a secretari general del IX Congrés Nacional de Cirurgia que se celebra a Barcelona el 1971.

Miquel Molins Benedetti es casa amb Anna Maria Nubiola Sostres, filla de l’obstetre Pere Nubiola i germana dels metges Nubiola Sostres: Joaquim (1910-1987), Francesc (1919-2003) i Ignasi (1922-2002) i tres metges. Dels fills del matrimoni Molins Nubiola, només una filla dóna continuïtat a la nissaga mèdica iniciada pel catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de Barcelona.

L’any 1965, és nomenat director mèdic de l’Hospital del Mar on té un mandat difícil, havent d’afrontar nombrosos conflictes en relació a la seva voluntat de modernitzar l’hospital , que contribueixen en que li sobrevingui un infart de miocardi que li causa la mort, mig any després de presentar la seva dimissió com a director per discrepàncies amb la política sanitària municipal. Malgrat tot, no és acceptada i Miquel Molins Benedetti continua en el càrrec fins a la seva mort, substituït després per Enric Bosch, un dels seus sotsdirectors i continuador de la seva orientació hospitalària. Al doctor Miquel Molins Benedetti es deu la creació del Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar que s’inaugura el 1978, unes poques setmanes més tard de la seva mort. En l’acte inaugural, es recorda la seva figura i la seva important obra com són, entre d’altres, l’obertura d’una guarderia dins l’Hospital, la Unitat de Cures Semi Intensives, un laboratori automatitzat, el Servei d’Anestesiologia i un altre de Cardiologia, una oficina de personal, un organigrama racional i una oficina central de compres.

MSP