Biografia

Fill del prestigiós advocat Joan Moles Ormella (1871 - 1945), regidor per Barcelona el 1901, diputat a corts per Lleida el 1906, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, governador civil de Barcelona el 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc el 1933, president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març del 1936, ministre de governació del 13 de maig al 18 de juliol del 1936 i marmessor de Mossèn Cinto Verdaguer. Acabada la Guerra Civil, s’exilia a Mèxic. Un germà seu, oncle de Manuel Moles, Enric Moles Omella (1883 – 1953), llicenciat en Farmàcia a la Universitat de Barcelona, es doctora en Física a Ginebra i en Química a Leipzig, esdevenint catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de Madrid. Essent republicà, s’ha d’exiliar a França però torna a Espanya acollint-se a l’amnistia del govern de Franco de l’any 1941. Malgrat això, és detingut, empresonat i condemnat a cadena perpètua fins que és alliberat al cap de tres anys.

Manuel Moles obté el títol de batxiller a l’Institut Provincial de Barcelona el 1924 i, tot seguit, estudia la carrera a la Facultat de Medicina d’aquesta ciutat on es llicencia el 1931. Després d’haver estat alumne intern de l’Hospital Clínic des del 1926 al 1933, s’especialitza en Psiquiatria. Casat amb Elvira Martínez amb qui té una filla, obre consulta particular al número 19 del carrer Balmes de Barcelona alhora que, amb el títol d’Inspector Municipal de Sanitat que obté també el mateix 1931, exerceix de metge supernumerari de la Comissaria General de l’Ordre Públic. Posteriorment, traslladarà el despatx professional al pis principal del número 6 de la Rambla de Sant Josep.

Acabada la Guerra Civil, després de ser sotmès a tres depuracions pel sol fet de ser fill del seu pare -a qui se li han espoliat tots els béns- exerceix a la consulta que, ara, té al número 110 del carrer Provença i com metge de Medicina General a Can Tunis de Barcelona, barri d’on ha de marxar per problemes de salut el 1946. i, pel mateix motiu, s’estableix com a metge a La Pobla de Lillet on hi exercirà 30 anys fins a la seva jubilació, després d’haver substituït el metge de La Pobla, Filberto Cisneros Diaz (1879-1947), un home molt estimat per la població que li dedica un dels carrers de la vila.

Moles és també un home amable i ben disposat a satisfer les demandes de la gent, de caràcter franc i simpàtic que capta la confiança dels seus malalts i dels seus convilatans. Participa activament en les activitats locals i comarcals, destacant especialment per l'organització i participació en els campionats d'escacs del Club Lillet i, especialment, com a director del III Torneig i Ronda de Castellar de n'Hug. De tal manera, la població fa una crida a la subscripció popular per retre-li un emotiu homenatge en agraïment a la seva gran dedicació fins al final de la seva vida professional l’any 1976.

Dies després de l’homenatge, Moles abandona La Pobla i s’instal·la a casa de la seva filla a Barcelona on hi viu fins que mor d’una malaltia cardíaca greu dos anys més tard. En aquest temps a Barcelona, s’ocupa de visitar - mentre li és possible- als pobletans que sabia que es trobaven ingressats en algun centre de la ciutat.

MBC