Biografia

Fill d’un notari de Barcelona, estudia Medicina a la Universitat de Cervera, es gradua el 1785 i es doctora el 1791. És metge de l’Hospital de la Santa Creu i nomenat Catedràtic de Clínica en fundar-se l’Acadèmia Mèdica de Barcelona, on esdevé president abans que Francesc Piguillem.

Introductor del brownisme a Espanya a través de les seves traduccions dels llibres escrits pels seguidors italians de les teories de Jown Brown, que basa l’aparició de les malalties com la conseqüència d’un defecte o d’un excés del que anomena ”irritabilitat”. En el primer cas, apareixerien les malalties astèniques, les més freqüents. En el segon, ho fan les estèniques.

Vicenç Mitjavila funda, els primers periòdics de tema mèdic editats a Catalunya tot i que no tenen gaire continuïtat: Semestre Médico-Clínico, la Correspondencia Literario-Médica o Periódico Trimestral de Medicina i Cirugía, Química y Farmacia. De fet, en una altra de les seves publicacions, el Semestre Medico-Clínico, conté les primeres lliçons que Mitjavila dóna als estudiants des d’abril a l’octubre del 1802.

Interessat per les malalties infeccioses i els aspectes toxicològics, també, és l’autor de la primera monografia sobre la toxicitat del plom. Un any més tard, dins del suplement semestral, publica el Compendio de policía médica que el converteix en un dels principals ideòlegs de la Medicina del seu temps. Es el primer text que es publica a Catalunya sobre els aspectes deontològics de la professió mèdica, relacionant drets i obligacions alhora que esdevé una reflexió sobre els principals problemes sanitaris de la societat de l’època. Formula una sèrie de recomanacions per millorar la salut de la població alhora que especifica les obligacions de l’Estat per estimular el creixement demogràfic. En aquest suplement, també, hi ha el text de les classes d'Història de la Medicina que fa Mitjavila, el primer editat en aquesta matèria a Catalunya.

Vicenç Mitjavila mor molt jove d’una “hidropèsia”.

MBC