Biografia

Nicolau Battestini, com Rafel, el seu germà gran, fa la carrera de Medicina entre 1911 i 1917. D’estudiant, ja esdevé per concurs, intern del Departament de Cirurgia, Radiologia, Anatomia i Fisiologia de l’August Pi i Sunyer. El 1922, com el germà, ingressa a Acció Catalana. Acabada la carrera, entra a l’Hospital de la Santa Creu i s’incorpora a l’Escola de Patologia Digestiva del Dr. Francesc Gallart Monés. El 1925, fa una estada d’ampliació d’estudis a Berlín.

El 1920, participa en la fundació del Sindicat de Metges de Catalunya. Més tard, del 1926 al 1932, és director de la revista Ars Mèdica i redactor en cap d’Annals de Ciències Mèdiques. Durant dos anys, entre 1929 i 1931, forma part de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

L’any 1931, seguidor de Francesc Macià, participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, en la que ostenta un destacat paper en la direcció del partit. En les primeres eleccions com a diputat per Barcelona a la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya i és elegit per Esquerra. El 1932, torna a ser elegit i esdevé membre del Parlament de Catalunya, on és el ponent de lleis d’àmbit sanitari.

El 1936, és nomenat president delegat de la Protecció a la Infància i, més tard, de l’Obra del Segell Pro-infància. El 1937, guanyà l’oposició a director de l’Hospital General de Catalunya, nom de l’actual l’Hospital de Sant Pau.

El 1939, exiliat a França, ingressa al camp de concentració de Volo fins que és alliberat per encarregar-se dels refugiats espanyols ingressats als hospitals del camp i de Perpinyà. El 1940, se’n va a Montpeller on hi viu fins el 1946, any en que pot tornar a Barcelona. Exerceix de metge fins el 1965 mantenint-se al marge de l’activitat política.

MBC