Biografia

Nebot de l’eclesiàstic i erudit Fèlix Torres i Amat de Palou, estudia a la Universitat de Cervera on es gradua com a batxiller en Filosofia el 1817. Marxa a València i comença la carrera de metge. El 1920, s’afilia al Partit Progressista però tres anys després, en començar la Dècada Ominosa, ha d’emigrar perquè el persegueixen els lliberals que participen en l’alçament contra Ferran VII. Se’n va a Anglaterra i s’instal·la a Edimburg ja que la seva Universitat accepta catòlics i Marià Batlles Torres-Amat ingressa a la Facultat de Medicina.

El 1827, es doctora amb la tesi Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens i, després, guanya per oposició una plaça de metge intern a l’Hospital de Westminster de Londres. Tres anys més tard, el 1830, en un intent d’invasió per Vera i Irún contra el règim de Ferran VII d’Espanya, accepta l’encàrrec del general Francisco Espoz i Mina per dirigir el Cos de Sanitat Militar.

L’expedició fracassa i Marià Batlles passa una temporada per diverses ciutats europees fins al 1833 que torna a Barcelona i revalida el títol de metge per establir-se a València. L’any següent, el govern el nomena comissionat per combatre una epidèmia de còlera a la conca del Xúquer. El 1835, forma part d’una comissió de la denominada Junta de Govern del Regne de València gestada a la Universitat valenciana. El 1837, esdevé catedràtic d’Anatomia i, el 1842, de Clínica Mèdica, càrrec que exercirà fins al 1865. Dues vegades, el 1840 i del 1855 al 1856, és elegit rector de la Universitat. De la seva obra com a rector, destaca la creació del Jardí Botànic.

Autor del discurs d’obertura del Curs Acadèmic 1840 de la Universitat de València: La instrucción pública es el medio más seguro... de la prosperidad de las naciones, Marià Batlles com a catedràtic no té activitat científica coneguda però és molt ben vist pels alumnes i té una activa participació en la vida política valenciana. Gaudeix de gran prestigi com a metge, és bon clínic i molt precís en els seus diagnòstics tant a les aules com a la seva consulta.

Amic del general Espartero, és elegit diputat a les Corts Constituents del Bienni Progressista per València (1854-56). Abans, el 1836, ja ha estat diputat provincial i suplent a Corts l’any 1836.

Distingit amb les Creus d’Isabel la Catòlica, de Beneficència, d’Epidèmies i altres creus i plaques per mèrits de guerra, el seu enterrament a València s’esdevé, segons una necrològica de l’època “un majestuós homenatge de respecte, gratitud i estimació”.

El seu fill Marià Batlles i Bertran de Lis, nascut a València, serà catedràtic d’Anatomia i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, tinent d’alcalde, diputat provincial, governador civil interí i delegat d’Instrucció Pública de la capital catalana.

MBC