Biografia

El pare, Nicolás Battestini, d’origen cors, és nascut a Puerto Rico. La mare, Josepa Galup, és de Calella amb avantpassats polonesos. Rafael finalitza el batxillerat el 1902 i inicia la carrera de Medicina a l’antiga seu de l’Hospital de Santa Creu. Deixeble d’un jove August Pi i Sunyer, guanya per oposició una plaga d'alumne intern. Es llicencia el 1909 i entra al servei de Medicina General de Pere Esquerdo a l'Hospital de Santa Creu. Encara estudiant, quan s'inaugura la nova Facultat de Medicina, publica un treball sobre Tractament de l’ apendicitis aguda.

El 1911, arran d'una epidèmia de còlera, és comissionat al Vendrell. Exerceix de metge a Calafell (1911-1914), l'Espluga de Francolí (1914-1919) i del Catllar (1920-1923), on es casa amb Dolors Totusaus.

El 1923, guanya per concurs d’oposició la plaça de metge de l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona, i es trasllada a viure a aquesta ciutat. El 1926 la Junta directiva de l’hospital el nomena director del centre. El 1934, organitza un curs monogràfic sobre les febres de Malta, en el que hi intervenen grans mestres de la Medicina catalana com Agustí Pedro Pons, Pere Domingo Sanjuan, LLuís Sayé, Antoni Trias Pujol i Joaquim Vilardell. Entre els alumnes, s’hi troba en Joan Gibert Queraltó.

Publica articles als Annals de l'Académia Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i a la Revista de Medicina Clínica. Militant del Sindicat de Metges de Catalunya, Rafael Battestini és un entusiasta directiu de la Cooperativa de Consum del Col•legi de Metges de Catalunya.

Catalanista convençut, milita a Acció Catalana i és un dels líders del partit a Tarragona tot i que mai ocupa càrrecs polítics. Com a director de l'Hospital de Santa Tecla i catòlic practicant, tracta amb prelats com el cardenal Vidal Barraquer i els canonges Isidre Gomà, més tard Primat d’Espanya, i Josep Cartanyà –posteriorment, Bisbe de Girona.

Durant la Guerra, Rafael Battestini -arriscant-se personalment- salva perseguits i els acompanya fins a La Jonquera. Aquesta actuació provoca que els activistes de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) l’obliguin a dimitir com a director de l’Hospital.

Acabat el conflicte bèl·lic, una de les persones que li deu la vida el denuncia i aconsegueix que sigui condemnat a mort per un tribunal militar. És afusellat el 22 d’abril del 1939 al Puig de les Oliveres. Abans de morir, Rafael Battestini diu en veu alta 'moro per Déu, per la Lola i per Catalunya”.

És un exemple de catalanista víctima de la repressió franquista.

RBP