Biografia

Cursa el batxillerat i medicina a Barcelona i obté la llicenciatura el 1896. Doctorat a Madrid el 1897 amb la tesi El mentol y sus aplicaciones terapèutica. Mentre estudia la carrera, el 1892 és cap del gabinet fotogràfic de la Facultat i pensa dedicar-se a l’Electroteràpia. A primers de febrer de 1896, dos mesos després que Röntgen exposés el seu descobriment, amb suport del cos docent de la Facultat de Medicina aconsegueix reproduir la tècnica. El 24 de febrer, a la taula de marbre de l’amfiteatre anatòmic de l’Acadèmia de Medicina fa una fotografia en públic de bona qualitat. El camí ha començat.

El 1898 s’associa amb el seu cosí Agustí Prió Llaberia i funden el Gabinet Mèdic de Röntgenologia, un centre privat al carrer de Fortuny que donarà servei a l’Hospital de la Santa Creu. Participa en diverses reunions nacionals i internacionals, entre les quals en Congrés Röntgen de Dublin de 1905. El 1908 és nomenat director del Gabinet de Radiologia de la Facultat de Medicina. Col·labora en moltes publicacions sobre l’ús diagnòstic i terapèutic dels Raigs Röntgen. L’any 1909 organitza el primer curset oficial de Röntgenologia a Espanya, a la càtedra de Terapèutica del Dr. Carulla. El 1910 és secretari general del V Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia celebrat a Barcelona. L’any 1913 és professor auxiliar de la Facultat. El 1916 és nomenat numerari de l’Acadèmia de Medicina i dedica el seu discurs d’ingrés al tema Higiene Röntgen. Més endavant, el 1931 dictarà la lliçó inaugural de curs Bosquejo del desarrollo de la Röntgenología médica. És radiòleg dels hospitals de la Santa Creu, del Sagrat Cor, de Casa de la Caritat i de la Casa de Maternitat. L’any 1944 es jubila de la Facultat de Medicina.

Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, dedica tota la seva vida a l’estudi i aplicació de la tècnica radiològica i col·labora amb moltes revistes mèdiques catalanes, estatals, franceses i alemanyes, i funda la Revista General de Röntgenología.

La llarga activitat radiològica li produeix una radiodermitis de la mà esquerra que acaba en un epitelioma i una amputació de l’avantbraç el 1935, i un buidament axil·lar el 1936. A causa d’aquest procés mor el 1956 en una absoluta pobresa.

L’any 1996, l’Ajuntament de Barcelona li dedica un espai públic, els “Jardins de Cèsar Comas i Llaberia”.

LGS