Biografia

Neix a Madrid l’any 1887, fill del militar d’origen gironí Alfonso Comamala i de mare canària, Concepción López del Pan. Carles Comamala se sent català d'adopció des de ben petit on creix perquè la família s’instal·la a Barcelona quan el pare rep el trasllat per exercir de director de Telègrafs. Amic íntim de Joan Gamper, qui l’indueix a jugar amb el FC Barcelona amb la intenció que el substitueixi com a davanter centre quan ell es retiri. Carles Comamala ingressa al Club el 1903, un any en què ha de compatibilitzar el futbol amb el darrer curs de batxillerat fins a obtenir el títol el 1904. Jugarà amb el Barça fins al 1912, després d’haver estat quatre vegades campió de Catalunya, els anys 1905, 1909, 1910 i 1911 a més de dues d’Espanya, el 1910 i el 1912. Destaca com a davanter perquè és un gran golejador que aconsegueix un total de 172 gols en 145 partits jugats, incloent-hi els amistosos. Per això, se’l coneix amb l'àlies “El Gana”. Els seus germans Arseni i Auri -que morirà assassinat a Puigcerdà els primers dies de la Guerra Civil- són també jugadors del FC Barcelona des del 1903 al 1911 i del 1909 al 1912, respectivament.

Com el seu germà Arseni, que exerceix com a metge dentista, Carles Comamala estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i obté la llicenciatura el 1914. Tot seguit, inicia l’especialització en malalties ortopèdiques alhora que es diploma en Cultura Física. Paral·lelament, obre consultori propi al pis primer primera del número 2 de la Rambla del Prat a més de compartir consulta amb el Dr. Navarro Olmos al principal primera del 540 de la Gran Via de les Corts, centre on tracten 'la tuberculosi de la pell, ossos, articulacions (tumors blancs) i altres amb cures radicals sense operació'. El 1924, afegeix que tracta les deformacions segons el mètode del Doctor Navarro Olmos. Poc després, s'anuncia com a centre de tractament de les tuberculosis quirúrgiques a la vegada que ofereix tota mena d’aparells ortopèdics. El 1929, apareix com a metge cirurgià traumatòleg i ortopèdic mentre que, un any després, informa que, després d’onze anys de successió científica directa del Dr. Navarro, la incompatibilitat amb la família del difunt l’obliga a abandonar el centre de Gran Via i que visitarà només a la Rambla del Prat fins a la seva jubilació l’any 1972.

A començament la dècada dels anys vint, Carles Comamala exerceix com a metge i director d’Educació Física del FC Barcelona i del RCD Espanyol, de la Reial Societat de Tennis Pompeià i del Reial Club de Polo, tot i que treballa sense sou. A més, és membre de les directives d’aquests Clubs en diferents moments, en el cas del Barça és entre 1909 i 1911 mentre que de l’Espanyol, el 1927. Gran atleta, Carles Comamala pràctica altres esports com el rugbi, la gimnàstica, la boxa, el tennis i la natació, esport en què bat el rècord d’Espanya de 400 metres (1:01.04) el 1910. És també àrbitre de lluita grecoromana, vocal del Concurs d’Hípica Internacional i director de “lawn-tennis” del Real Polo Jockey Club a més de fundador d'algunes entitats esportives com l'Atletich Club Galeno, creat essent encara estudiant a la Facultat de Medicina el 1907, amb l'objectiu que estudiants i metges de l'Hospital Clínic hi practiquin diferents esports. Quan deixa el FC Barcelona el 1912, Comamala junt amb altres exjugadors, funda el Casual FC, l’Iris FC de Sants i el University.

Sempre relacionat amb el món de l’esport, el 1915, Carles Comamala és un dels fundadors i vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme presidida per Àlvar Presta. Poc després, ell presideix el Consell Federal de la Federació Catalana d’Atletisme i, el 1923, crea i presideix la Confederació Catalana de Gimnàstica, precedent de la que serà la Federació Atlètica Catalana de Gimnàstica. Després de la Guerra, el 1944, quan la Federació reprèn l’activitat, Comamala és nomenat president i organitza els Campionats de Gimnàstica de Catalunya. És impulsor, també, d'implantar la gimnàstica esportiva dins dels gimnasos.

Militant i president d’Unió Patriòtica de la Secció de Gràcia, és membre de la Comissió Consultiva d’Unió Monàrquica Nacional, partit fundat el desembre de 1930. Dos mesos després, és fundador i president del Cercle d’Unió Monàrquica Nacional fins a la caiguda de la monarquia espanyola l’abril del 1931, moment en què Carles Comamala s’adhereix al règim republicà i, el 1934, és creador i director de l’Acadèmia d’Educació Física de Catalunya. Després, quan esclata la Guerra Civil, s’ofereix com a voluntari a l’hospital de sang que s'organitza al Convent de Pompeià de Gràcia a la Riera de Sant Miquel amb Diagonal. Després, no se’n té més notícia d’ell i, quan acaba l’escomesa, és depurat sense sanció.

Assessor esportiu d’El Mundo Deportivo, puntualment, hi publica algun article. Bon dibuixant i pintor amateur, a Carles Comamala se li atribueix la idea original del disseny de l’actual escut del Barça després de quedar en primer lloc en el concurs públic que convoca el FC Barcelona el 1910.

Vidu de Leonor Victoria de Lecea i Mazarredo des del 1936 amb qui té tres fills: Frederic, Rafael i Carles. Després, casat en segones núpcies amb Nieves Sánchez Muñoz, té una filla. Cap segueix la carrera mèdica, sí el seu nebot, August Comamala Malo de Molina (Barcelona, 1920-2012). Distingit amb la Medalla al Mèrit Esportiu el 1976, Carles Comamala practica l'esport fins molt avançada edat.

MBC-MVR