Galeria de metges

Biografia

Fill de Josep Presta Corbella -veterinari d'Hostafrancs i acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona que ingressa amb un discurs sobre las Relaciones que existen entre la medicina humana i la veterinaria- i de Teresa Torns, neix a Sants quan encara és un municipi no annexionat a Barcelona, institut en què es titula en batxiller el 1885. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina i es llicencia el 1892. El jove Presta, com tants metges del seu temps, s'interessa per la tuberculosi, la malaltia més prevalent d'aquell temps. Poc després, el 1900, és metge director del primer Dispensari Antituberculós de Barcelona i, el 1904, és nomenat vicepresident de la Junta Directiva del Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi.

La seva preocupació per l’higienisme, l’impulsa a participar en activitats relacionades amb la prevenció i forma part de diferents Comissions, com la de les aigües de Barcelona o la Subcomissió Tècnica de la Comissió Sanitària de Barcelona el 1915, que emet un dictamen sobre les fonts de la ciutat.

Presta s’apropa també al món de l’esport i, el 1913, ingressa com a vocal de la junta directiva del FC Barcelona que presideix Francesc de Moxó Sentmenat fins que, en l’Assemblea del 30 de juny de 1914, és escollit president. Uns mesos després, el 29 de setembre, dimiteix per l’enfrontament que manté amb Peris de Vargas, el seu vicepresident que aspirava a presidir el Club. Una acció destacada durant la presidència d’Àlvar Presta és la de contractar -per primera vegada en la història del club- un metge, Felio Castells Farrerons, per ocupar-se dels problemes de salut i les lesions dels jugadors del primer equip del FC Barcelona.

El 1915, és un dels impulsors de la creació de la Federació Atlètica Catalana, la primera de tot l’Estat. És el redactor dels seus Estatuts i el primer president de la institució. El 1919, dins la Federació es crea el Consell Superior que presideix August Pi Sunyer i Presta en forma part.

El gener de 1917, Àlvar Presta és elegit membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i, el desembre del mateix any, és designat director del Laboratori de Gabinets i Museus de la Secció Científica del COMB, càrrec que repeteix el 1920 per elecció.

El destacat paper que adquireix en la societat barcelonina de la seva època pel seu prestigi com a metge, el duu a dirigir algunes de les institucions més respectades de la ciutat des del punt de vista mèdic i social. Àlvar Presta és president de la Societat Barcelonina d'Amics de la Instrucció el 1908, de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya del 1913 al 1916 i del Sindicat de Metges de Catalunya -de què havia ja estat director del Butlletí del Sindicat- és elegit el desembre de 1926. A l’Acadèmia de Ciències Mèdiques -on ingressa el 1895- ocupa els càrrecs de Secretari d’Actes i Correspondència de 1898 a1900, conservador de Museus del 1902 al 1904 i secretari general del 1905 al 1907 fins que és elegit president del bienni 1918-1920.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1902 en reconeixement als dos treballs que presenta sobre el Tratamiento de las infecciones estrepto y estafilocóccicas por la levadura de la cerveza i Un caso de aneurisma de la aorta tratado con las inyecciones de suero gelatiruzado, Àlvar Presta participa en el I Congrés de Metges de Llegua Catalana, forma part de la Junta organitzadora del II Congrés de Metges, que presideix Joan Freixas i té a Hermenegild Puig i a Àlvar Presta de vicepresidents amb Adolf Pujol Brull de tresorer mentre que a les Delegacions provincials té a Josep Pascual per Girona, Josep Mestres per Tarragona i Humbert Torres per Lleida. El 1919, participa en el III Congrés de Metges de Llengua Catalana amb un estudi sobre el tractament de la septicèmia tuberculosa.

Tot i que, inicialment, es dedica a la Medicina General i, particularment, a la tuberculosi, més tard, Àlvar Presta s’orienta cap a l’Otorinolaringologia, com s’aprecia en la temàtica de les seves publicacions. A partir del 1927, és l’encarregat d’una consulta d’especialista d'ORL als Dispensaris de la Quinta de Salut l’Aliança.

Casat amb Anna Fortes, té tres filles: Dolors, Mercè i M Teresa, cap fa carrera mèdica però sí un nét, el dermatòleg Josep Lluís Pinto Presta. En l'actualitat, la forma catalanitzada del nom del Dr. Presta és la més usada, sobretot a les publicacions oficials del FC Barcelona; no obstant això, a les fonts de la seva època, incloent-hi l'esquela publicada per la família a La Vanguardia, el nom apareix sempre en castellà.

MBC