Biografia

Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona, aleshores, ubicada a l’antic Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, seu que anys després esdevé de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Des del 1977, primer, és practicant meritori de Medicina i, després, alumne intern al vell Hospital de la Santa Creu on és un dels fundadors de l’Ateneu d’Alumnes Interns. Llicenciat el 1882, l’any després a Madrid, defensa la tesi doctoral Valor comparativo de diez diferentes métodos antisépticos empleados para la curación de las heridas.

Des del maig del 1886, després de guanyar els exercicis d’oposició, Joan Freixas i Freixas passa a formar part de l’equip assistencial com a metge ajudant del Servei de Cirurgia que dirigeix Àlvar Esquerdo a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Més endavant, esdevé cap del Servei de Medicina Clínica de l’antic Hospital i ho és, també, quan es trasllada al Pavelló de Sant Leopold del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’any 1920. Titllat d’entusiasta internista, les malalties respiratòries centren el seu interès especialment a partir del 1917. Els seus biògrafs coincideixen en assenyalar la dedicació plena que el metge Freixas té vers els seus pacients i alumnes i el qualifiquen com “un gran clínic pràctic, que gaudeix ensenyant”.

Soci de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, ocupa diferents càrrecs i secretaries entre els anys 1888 i 1892. En aquest període, lluita per sortir del “niu” del carrer Paradís i anar a la Portaferrisa, on l’Acadèmia començarà una nova i fructífera etapa. Entre 1930 i 1932, ocupa la presidència de l’Acadèmia i assoleix un altre transcendental trasllat de la institució. Aquest cop, al nou Casal de Metge que s’inaugura a la Via Laietana el desembre del 1932. En aquesta nova seu es consolida la gran biblioteca mèdica barcelonina, formada a partir de les compres i les donacions dels socis al llarg d’un dilatat període. Sota la presidència del doctor Freixas i Freixas, l’Acadèmia celebrà els vint-i-cinc anys de la revista Annals i el seixantè aniversari de la creació de la societat matriu “El laboratorio”.

Intensament enamorat de la llengua i la cultura catalanes, el metge Joan Freixas és un dels fundadors de la Lliga Catalana i impulsor de la catalanització de diverses institucions catalanes, entre elles, l’Acadèmia i el Laboratori. Guanyador de diversos premis literaris des de ben jove, com el Certamen Literari de Sant Pol. Escriu i publica poemes a la Revista Frenopática Barcelonesa i a La Renaixença, entre d'altres. A més, Freixas és el fundador de les revistes literàries La Barretina el 1882 i la Revista Literària el 1883. Autor, també, d’obres teatrals i sarsueles: De portas endins (sic), comèdia en un acte y en vers i Cada hu per’lla hont l’enfila (sic) del 1884. És un membre molt actiu en la catalanització institucional de l’Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica d’Amics del País on intervé sovint com a conferenciant. Redactor de La Veu de Catalunya, la seva notorietat pública el permet participar en moltes activitats culturals i esdeveniments que s’organitzen a Barcelona.

Professionalment, Joan Freixas desenvolupa una intensa carrera com a metge clínic amb la publicació de nombrosos treballs de recerca, conferenciant i congressista. Només llicenciar-se, participa al I Certamen Frenopàtic que organitza Giné i Partagàs el 1882. Poc després, intervé en el I Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona del 1888. En aquesta doble vessant filològica i mèdica, participa en la primera línia dels Congressos de Metges de Llengua Catalana: és membre de la junta organitzadora del primer congrés del 1913, president del segon del 1917 i intervé activament en la resta de congressos mentre viu. El darrer, l’estiu del 1932 té lloc a l’illa de Mallorca on Freixas intervé encara com a ponent. La seva direcció resulta fonamental en la publicació d’una obra magna com és el primer inventari de Bibliografia Medical de Catalunya, que es publica el 1918. En aquesta construcció de la història de la medicina catalana, Freixas escriu treballs importants com la biografia del cirurgià Antoni Gimbernat o la del metge i historiador Josep Maria Roca. És, també, col·laborador en el Diccionari de Medicina que impulsa i finança el cirurgià Manuel Corachan.

Acadèmic corresponent des del 1890, el doctor Freixas ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya com a acadèmic electe el 1932 i es converteix en el primer metge i acadèmic que llegeix el seu discurs d’entrada en català: Èxit perennal, respost per un altre metge compromès, el fisiòleg August Pi i Sunyer. Aquest mateix any, en un acte d’homenatge a Joan Freixas i Freixas, se'l nomena catedràtic honorari de la Facultat de Medicina de Barcelona on, uns anys abans, els seus cursos de Clínica Mèdica, impartits en català, han significat una fita en la delimitació de la Medicina Interna. Escriu prop de setanta publicacions de caràcter mèdic al llarg de la seva carrera, una obra que mostra la penetració sistemàtica de la Medicina de laboratori en el marc d’una Medicina amb una orientació clínica predominant. En Freixas, l’observació clínica i l’exploració física del malalt van al costat del recurs sistemàtic de determinades proves analítiques executades al laboratori. Alhora, alguns dels seus treballs palesen la importància dels factors culturals i morals en el desenvolupament de la malaltia. La seva preocupació i lluita mèdica contra la tuberculosi el converteixen en un veritable expert i iniciador de la Tisiologia a Catalunya.

AZ