Biografia

Neix al carrer Rogent de l'antic poble de Sant Martí de Provençals, avui barri del Clot de Barcelona on, junt amb la seva família, pateix els efectes de la Guerra Civil. L’any 1954 entra com alumne intern per oposició al Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic, dirigit pel professor Sarró. Aquí, descobreix el drama mèdic de l’alcoholisme, contra el que lluitarà tota la seva vida. A l’acabar la carrera, s’especialitza en Psiquiatria i Neurologia.

Inicia el seu treball en l’Alcohologia Científica i es converteix en el precursor d’un camp menystingut -tant per la societat com per la comunitat psiquiàtrica- com es el de la malaltia alcohòlica. Guanya l’oposició a cap del Dispensario de Alcoholismo y otras Drogodependencias de la Jefatura Provincial de Sanidad, ubicat a l’Hospital Clínic, que ell converteix en una veritable escola pel tractament de l’alcoholisme, en que s’han format la majoria de metges dedicats al tractament de l’alcoholisme. Exerceix aquest càrrec del 1969 fins al 1981, quan és nomenat cap de la Secció de Drogodependències del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya (1981-1987). El 1996, esdevé cap de la Unitat de Drogodependències de l’Institut Català de la Salut.

Interessat per la docència, és professor a la Càtedra de Psiquiatria, a l’Escola d’Infermeria i a l’Escola de Treballadores Socials. Ha estat docent invitat per les universitats de Castella La Manxa, Màlaga i València. També, a les universitats d’Equador i Argentina. Des de l’any 1990 fins al 2007, és docent del Màster de Drogodependències de la Universitat de Barcelona.

Soci fundador de la Sociedad Española para el Estudio Científico del Alcohol, el Alcoholismo y otras Drogas (Socidrogalcohol), ocupa els càrrecs de secretari i president (1976–1984) i, després, és nomenat soci d’Honor. Entre 1980 i 2000, és corresponsal de l’Asociación Iberoamericana para el estudio del Alcohol y otras Drogas (AIEPAD), fet que li permet participar en nombroses activitats preventives i formatives a diferents països de l’Amèrica del Sud,

Vicepresident de SEIC (Salut, Escola i Comunitat) des del 1984 al 2001, és nomenat responsable de la vessant mèdica i social del Programa Educació per a la Salut a l’Escola, creat pel Departament d’Ensenyament Generalitat de Catalunya.

Director de la publicació Revista Española de Drogodependencias (1998–2007), Francesc Freixa col·labora en diverses organitzacions sense ànim de lucre (ONG), entre elles, Alcohòlics Rehabilitats i Familiars i Addictes a drogues il·legals i les seves Famílies. També, exerceix com assessor científic a diferents associacions d’alcohòlics rehabilitats de l’estat espanyol i de la Federación de Alcohólicos Rehabilitados de España (FARE), entitat que el distingeix amb la seva insígnia l’any 2011. Igualment, de la Federació Catalana (FCAR), especialment, dels programes d’acció social en el camp de la marginació com Rauxa i d’altres ONG’s.

L'any 1996, es jubila dels càrrecs oficials però segueix treballant a la seva consulta privada i col·labora en una ONG del carrer Grassot de Barcelona, fins que mort sobtadament el juliol de 2012.

RRM