Biografia

D'origen barceloní, estudia Gramàtica, Retòrica i Filosofia a la Reial i Pontifícia Universitat Literària de Palma de Mallorca on es gradua com a batxiller el 1813. Seguidament, estudia Medicina fins al 1818, any de la seva graduació com a metge d’aquesta mateixa Universitat, justament dos anys abans que clausurin la seva Facultat de Medicina. Després, Ramon Frau completa els estudis al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona (RCMCB) on es doctora en Cirurgia Mèdica el 1818 i, l'any següent, oposita sense èxit a una càtedra del Real Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid.

El 1820, Ramon Frau opta a una de les dues places interines de catedràtic que ha convocat el Reial Col·legi de Cirurgia i Medicina de Barcelona i la guanya després de llegir el text ¿Quando, et quomodo digitalis purpurea utilis ese poterit pro hydrothoracis curatione?, havent estat els altres opositors Francesc Trasserras i Francesc Joanich, Josep Fortich i Josep Manuel de Capdevila. Inicialment i per primer cop en una Facultat, s’encarrega de la càtedra d’Història de la Medicina. Després, cap al 1827, imparteix la càtedra de Patologia Quirúrgica. Des del 1824 i fins al 1832, ocupa també el càrrec de catedràtic secretari i s’encarrega d’obrir el curs acadèmic en diferents moments.

Amb gran interès per la traducció mèdica, Ramon Frau tradueix els Nuevos elementos de cirugia y de medicina operatòria, obra del metge francès Louis Jacques Bégin que traduïda i ampliada s’imprimeix el 1827. L’any següent, publica el Compendio elemental de fisiologia de François Magendie i, també el 1828, és autor de l’Afección calculosa i de Litotricia, que posteriorment publica al Diario de Barcelona del 6 de febrer del 1830. Igualment, produeix el text del discurs d'apertura del Curs 1832-1833 del Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona que titula La Medicina y la Cirugía prácticas se hallan en España en igual grado de adelantamiento que en las naciones mas civilizadas de Europa, llibre imprès el 1833.

Encara el 1822, Ramon Frau assumeix el càrrec de vocal de la Junta de Sanitat i es responsabilitza del cordó sanitari que s’estableix per controlar l'epidèmia de pesta que afecta Son Servera i, també, en la de febre groga que assota Artà mesos abans. Anys després, durant la greu epidèmia de còlera que pateix Barcelona el 1834, Ramon Frau és l'encarregat de coordinar els hospitals de la Ciutat Comtal, tasca que es veu dificultada pels problemes que ocasionen els moviments de les partides de la Primera Guerra Carlina, iniciada el 1833 i que dura fins al 1839. En agraïment als mèrits demostrats durant aquesta epidèmia, se li concedeix una plaça de vocal de la Junta Provincial de Sanitat de Barcelona i l’ocupa l’abril del 1835. Poc després, en plenes guerres carlines, s’ofereix voluntàriament a passar al front de Castella fins que, el 1836, és nomenat inspector dels Hospitals de Guadalajara. Inicialment, Ramon Frau manté la càtedra de Barcelona fins al 1837 que hi renuncia quan decideix traslladar-se a Madrid.

Home d’ideologia lliberal moderada des de la seva joventut, a Madrid, Ramon Frau es retroba amb Pere Castelló, metge militar que exerceix a Barcelona durant la Guerra de la Independència però que, en rebutjar una plaça de metge de l’exèrcit francès que li ofereix el general Murat, ha d’exiliar-se a Mallorca on coneix el jove Ramón Frau amb qui estableix una bona amistat que perdura quan Castelló és metge de càmera de Ferran VII a la Cort de Madrid. Aquesta circumstància, probablement, explica –almenys en part- la carrera que a partir d’aquest moment emprèn Ramon Frau a la capital espanyola. Del 1838 al 1839, dicta un curs de Fisiologia a l'Ateneu Científic i Literari de Madrid. Després, el 3 de Juny del 1841, per ordre reial, se li encarrega la càtedra de Patologia Quirúrgica del San Carlos de Madrid. L'any següent, és designat per fer el discurs inaugural del curs acadèmic i, com havia fet anys abans a Barcelona, versa sobre la importància de la Medicina. Després, el 1843, novament, per nomenament reial, Ramon Frau esdevé vocal de la Junta d’Instrucció Pública i, el mes d’octubre d’aquest mateix any, la càtedra que està impartint passa a ser de la seva propietat fins fins a la seva jubilació l’any 1857.

El 1846, Ramon Frau és nomenat director general del Cos de Sanitat Militar i és ell qui elabora el seu Reglament. L’any següent, posseïdor de la Medalla de les Epidèmies des del 1834, se li concedeix la Gran Creu d’Isabel la Catòlica El 1851, visita Londres amb motiu de la 1a Exposició Universal de la Indústria. Entremig, el 1850, publica La homeopatia juzgada en el terreno de los hechos: lecciones dadas en la Facultat de Medicina de la Universidad de Madrid. Entre moltes altres, anualment del 1853 al 1857, publica la Memoria leida en la Junta General de accionistes de La Suerte, societat anònima de la qual n’és accionista i president

Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, de la de Castella la Nova i de número de la Matritense a més de soci corresponent de moltes societats nacionals com les de Saragossa, Granada o Mallorca i d’altres estrangeres com les de Bèlgica, Nàpols o Marsella, entre altres. Ramon Frau és, també, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, conseller d’Instrucció Pública des del 1843 i diputat a les Corts Espanyoles el 31 d’octubre del 1858 pel districte de La Palma, província de Huelva, fins a la seva mort que es produeix dos mesos abans que la del seu fill, també metge i professor de la Universitat Central, Enrique Frau de Mesa (Madrid, + /12/1861). Un altre fill és advocat, diputat i Senador de la Restauració borbònica, Bernardo de Frau i Mesa.

TPD