Biografia

Fill del cirurgià de la vila de Guissona, després d’obtenir el títol de batxiller en Arts per la Universitat de Cervera, estudia Medicina al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Acabats els estudis, exerceix de metge al seu poble però -ben aviat- ingressa al Regiment de Cavalleria d’Alcàntara de l’Exèrcit espanyol. El 1791, com a cirurgià militar es trasllada a Madrid. El 1799, és nomenat catedràtic substitut del Reial Col·legi de Cirurgia de Santiago però, com que no comencen les classes en aquest col·legi, sol·licita passar al Col·legi de Barcelona amb el mateix càrrec. Li concedeixen i s’instal·la a la Ciutat Comtal per substituir la vacant que deixa quan mor el catedràtic Josep Solà. S’hi està fins al 1801, quan gràcies a la influència que té el seu oncle Agustí Ginesta, el criden a Madrid com a cirurgià de la família reial i és nomenat catedràtic substitut del Reial Col·legi de Cirurgia de Sant Carles.

Amb la invasió francesa del 1808, Pere Castelló no vol entrar al servei dels francesos i, malgrat l’oferiment que li fa el general Murat, ha d’amagar-se a Mallorca per les seves idees liberals. Exerceix a l’Hospital Militar de l'illa fins que, acabada la Guerra de la Independència, torna a la capital espanyola i és nomenat catedràtic d’Obstetrícia, Malalties de les Dones i dels Nens i Venèries del Reial Col·legi de Cirurgia, substituint el seu oncle, Agustí Ginesta, que mor el 1815.

Castelló té un gran prestigi entre els companys metges i manté una activitat molt notable: reforma l’ensenyament de les llevadores i, també, la formació dels parts distòcics dels futurs obstetres. A més, elabora un Reglament per a l’Ensenyament Hospitalari dels Reials Col·legis de Cirurgia on propugna la necessitat de mantenir dues sales de sis llits: una dedicada als parts i l’altra, a les afeccions ginecològiques. Estableix, també, l’obligatorietat per als estudiants d’assistir els parts.

El 1825, desprès de tractar amb èxit un atac de “gota visceral” que pateix el rei Ferran VII, l'anomenen cirurgià de la família reial. El 1827, les seves gestions a la Cort Reial afavoreixen el seu impuls de la reforma que uneix l’ensenyament de la Medicina i la Cirurgia, pla que exposa a Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar, treball imprès el 1836.

President de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina des de l’any 1830, mort Ferran VII el 1833, Pere Castelló continua exercint com a metge de la Casa Reial, afavorint la construcció d’un nou edifici per a la Facultat de Medicina de Madrid. Interessat per les aigües minerals i pel progrés de la Medicina Militar, quatre anys abans de morir, la Reina Isabel li concedeix els títols de “Marquès de la Salut” i Bescompte de Guissona en reconeixement a la labor científica i l’activitat pública que Castelló ha fet al llarg de la seva vida. Distingit amb les Grans Creus de les Ordres de Carles III i d'Isabel la Catòlica, entre d'altres, posseeix la de la Sagrada Ordre Militar de Sant Jordi. Madrid, dóna el seu nom a un dels seus carrers i, també, la seva vila natal li dedica un carrer i col·loca una rèplica del seu bust a la Plaça dels Països Catalans. El 1994, l'Ajuntament de Barcelona inaugura els Jardins Doctor Pere Castelló amb una altra còpia del bust original de Pere Castelló que, com a homenatge pòstum, finançat per la Reina Isabel s'ubica a l'antiga seu de la Facultat de Medicina de Madrid des de l'any 1851.

El seu fill, Joan Castelló i Roca (Guissona, 1798 – Madrid, 1858), hereu del Marquesat de la Salut, estudia Medicina a Madrid i esdevé catedràtic de Parts del Col·legi de Sant Carles el 1920, cirurgià reial el 1932.

AZ