Biografia

Segons consta al llibre de baptismes de l’Arxiu de Santa Maria de Mataró, sembla aclarir-se que neix el 9 de setembre de 1862 i no l'octubre del 1863 com s'ha escrit més d'un cop. Fill de Pere Franquesa Riera (Vic, 1832 - Figueras, 1895) -professor titular de Francès a l'Institut de Figueres on hi és destinat després d’haver exercit durant uns anys als col·legis Maristes del Valldemia, Santa Anna i Escolapis de Mataró- i de Josepa Sivilla Puig, nascuda a Berga el 1867 i traspassada Mataró el 1867. Antoni Franquesa Sivilla opta per estudiar a la Facultat de Medicina i Cirurgia de la Universitat Barcelona on -després de fer una brillant carrera malgrat haver d'ajudar-se treballant per la manca de recursos familiars- es llicencia amb premi extraordinari el juliol del 1886.

Molt abans, el 1882, encara estudiant quan té vint anys, Franquesa entra a formar part dels republicans federals locals seguint la tradició paterna. És el mateix any que publica els primers escrits a El Ideal Moderno, un periòdic democràtic, republicà i federalista de Mataró on tant hi escriu amb el pseudònim ‘Harvey’ -el mateix àlies que fa servir com a membre de la maçoneria local- com sense signatura en ser un redactor habitual. Els articles de Franquesa tenen com a eix la crítica a la religió establerta i la defensa de la llibertat de pensament i la tolerància. Així apareix a l'article A los católicos intolerantes on mostra que ell és teista però considera que la fe s’ha de controlar amb la raó i també que l'Església Catòlica ha pervertit el missatge cristià. Hi publica també alguns articles mèdics com un de setembre del 1884 amb Comentarios acerca las medidas generalmente adoptadas para evitar la propagación del còlera morbo asiàtico que publica a El Nuevo Ideal, un altre periòdic com l’anterior també democràtic, republicà i federalista. Un any després, l'agost del 1885, Franquesa escriu Carta de Madrid -on està fent unes assignatures de doctorat- a través de la qual ofereix els seus serveis de manera gratuïta a l'Ajuntament en cas de produir-se una epidèmia de còlera.

El juny de l’any 1885, ja és metge i comença a exercir professionalment. Primer, al pis primer del número 51 del carrer Pujol de Mataró on també hi viu. Després, el 1890, passa el despatx al segon pis del número 37 del carrer Nou on s'instal·la després del seu casament amb Dolors Sibina Blanch el juliol del 1890 i on neix la seva única filla. Posteriorment, obrirà la consulta al 29 del carrer Palau i es traslladarà altres tantes vegades al llarg de la seva vida. També quan comença és nomenat metge forense del Jutjat de Mataró -interinament primer i amb plaça pròpia a partir del 1888 i, poc després, se'l nomena també metge auxiliar de l'Administració i metge de presons per Mataró des del 1891. És en aquest moment quan publica un article en defensa de la cremació dels cadàvers que es pretén imposar a la ciutat malgrat l'oposició catòlica. Membre i secretari de l’Associació Medico Farmacèutica del Districte de Mataró, Franquesa és designat dipositari de limfa de vacuna per a la comarca del Maresme.

Àvid conferenciat de temàtica diversa que tant abasta la política com la cultura, Franquesa assisteix periòdicament a les seus de diferents entitats mataronines com l'Orfeó Clavé, l'Ateneu de la Classe Obrera, el Centre Democràtic Federal i a molts altres centres locals i comarcals. Un moment important en la seva trajectòria política, el trobem l'any 1886 a Mataró, quan s’enfronta a Pablo Iglesias en un debat per discutir les diferències entre socialistes i federals quan només té vint-i-quatre anys. El juny del 1887, Franquesa és elegit president del Comitè Democràtic Republicà Federal de Mataró en substitució del seu pare i, poc després, entra a formar part de la redacció d’El Nuevo Ideal, diari que dirigirà el 1894. Abans, Franquesa ha estat candidat federal sense èxit a les Eleccions a Corts per Mataró pels comicis del 1891 i 1893. Després, ho intenta de nou als comicis de 1896 i 1903 però torna a perdre malgrat tenir bons resultats.

En l'àmbit mèdic, Franquesa presenta la Topografía Médica de Mataró y su zona als Premis que la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona convoca el 1888 en el marc del tema “Estudio topográfico médico de cualquier punto del distrito académico de Barcelona, Principado de Cataluña, excepto los de Vich, Tarragona, Caldas de Malavella, Lérida, Olot, San Felio de Guixols, Gerona, Tarrasa, La Escala, Masquefa, Seo de Urgel y Reus, ya premiados en concursos anteriores”. Es tracta d’un treball manuscrit de 263 pàgines que es presenta de forma anònima -com és preceptiu- només amb un 'Lema: Debe importar mucho al médico en el ejercicio de su profesión, el conocimiento de la comarca donde trabaja”. Franquesa és l'únic que rep un Accèssit perquè en aquesta convocatòria no s’adjudica cap premi. El llibre, que consta de 295 pàgines amb pròleg de Rafael Rodríguez Méndez, s'imprimeix el 1889. Comparant-lo amb l’obra original, veiem que Franquesa introdueix alguns canvis com és la millora d'aspectes de contingut i formals com títols, subtítols i altres. A més, el principal canvi que trobem, però, és al capítol de Flora i Fauna, valorat negativament pel jurat i, per això, Franquesa demana a un farmacèutic mataroní, JM Salvañà, que li reescrigui aquest capítol. Per contra, l'apartat sobre les aigües va ser molt ben valorat perquè Franquesa estudia les rieres i els diferents projectes de soterrament que s’han succeït fins aleshores i atorga gran importància a l’aigua en relació a la salut pública.

El 1904, a Intimidades de un medico, Franquesa recull unes narracions que -en forma de diàlegs amb la seva filla Emília- ja havien estat publicades prèviament a la premsa. Aquest any, amb l'empenta dels radicals, el federalisme té problemes i Franquesa dimiteix com a director d’El Nuevo Ideal. El 1905, però, n'és el seu representant a l’Assemblea Nacional Federalista que se celebra a Madrid i, encara aquest any després d'ocupar diferents càrrecs, resulta elegit president del Comitè Regional Federalista de Catalunya.

Quan Antoni Franquesa Sivilla mor amb només té 43 anys i se l'enterra al Cementiri Civil de Mataró, el Diario de Mataró escriu que “Aunqué adversario político (..) tenia talento natural, que era muy ilustrado, que no carecía de valor cívico, y que en el trato particular e íntimo era un excelente amigo”. Molts anys després, el 1984, l’Ajuntament de Mataró aprova dedicar un carrer a aquest metge, home d’ideologia federalista i una de les figures senyeres de la política local del seu temps.

BTG