Biografia

Fill del metge guixolenc Joaquim Fraginals Estrada (Sant Feliu de Guíxols, 29/09/1830 – Mataró, 09/05/1914) i de Maria Massana Amarí, quan s'estableix a Barcelona és membre de l’alta burgesia del seu temps. En el període d'entre segles, el trobem participant de forma activa de nombroses associacions i forma part de les juntes directives d'entitats com el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), la Lliga Regionalista de Barcelona, l'Ateneu Barcelonès on és bibliotecari, l'Associació Econòmica Barcelonesa d'Amics del País des d’on defensa l'ús del català i, també, de l'Associació Artística-Arqueològica Barcelonesa on és el secretari de fotografia.

I és que Cristòfol Fraginals és un home amb aficions diverses que tant es dedica a la fotografia com dibuixa o escriu alguns texts. Com a mínim- se’n publiquen dos i es tracta d’una obra de certa qualitat literària: Excursió de Berga a Castellbò del 1899 –on es parla d'Andorra– i Excursió a Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols del 1900. La primera excursió d’aquestes, Fraginals la comença el quatre d’agost i l’acompanyen el fotògraf Joan Vivé i el seu germà Jaume, l’empresari Joan Misses i en Ventureta, un nano que els porta l’aparell fotogràfic. Sortint de Berga, pernocten a la Seu d’Urgell i, l’endemà, passen a Andorra. Dormen a la capital del Principat i l’endemà baixen a Castellbó per després tornar a Barcelona. Es tracta d’una ruta que avui –en cotxe- semblaria una passejada curta però, llavors i anant a peu, triguen tres dies.

Lligat a la seva vila natal on s’hi desplaça tot sovint a més de passar-hi els estius, Fraginals és col·laborador habitual de la premsa gironina fins i tot després del 1881 quan ja s’ha establert a la capital catalana on tot just ha acabat la carrera i on ja és estretament vinculat al món artístic i periodístic barceloní. Paral·lelament, exerceix de metge a la capital catalana on seguidament s’especialitza en Oftalmologia a la Clínica Oftalmològica de l’Hospital de la Santa Creu convertint-se en un dels impulsors del Boletín de la Clínica Oftalmològica on també hi publica amb assiduïtat amb oftalmòlegs tant rellevants com L de Wecker, Josep Antoni Barraquer i Josep Presas. Entre els seus pacients, es troben, entre d'altres, la família del periodista i escriptor Agustí Calvet, Gaziel, quan és encara un infant. Dècades després d'haver-lo conegut, Gaziel recorda el doctor Fraginals amb aquestes paraules plenes d'estima: “Una de esas amables figuras del catalanismo romántico que ya se van perdiendo para siempre […], él fue, quizás, el primero que en mi casa dejó de mofarse y que hasta alentó muy discretamente, mi tímido amor a las letras”.

Casat amb Caterina Ragolta Barrera, indiana filla d'indians catalans que mor a Barcelona el 1887 quan només té 30 anys. És la mateixa edat que que té Cristòfol Fraginals i la mort de la seva esposa el deixa devastat. Aquesta és, potser, la circumstància que explica la intensa activitat cultural, social i viatgera que, a partir d’aquest moment, l’empeny, com si busqués un dic contra el dolor, tot i que sempre sense sortir mai de Catalunya. Muntanyenc empedreït, ascendeix al Canigó el 1895 i fa l’Aneto el 1896.

A partir d’aquest moment, Fraginals conrea encara més les seves grans aficions: la fotografia i l’excursionisme. Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) forma part de la coneguda “Colla dels Metges” en què es troben Josep Maria Biada, Manuel Font Torné, Lluís Llagostera i Josep Maria Roca, grup que fa el cim de l’Aneto el 1896. El 1904, quan es crea la Secció de Fotografia del CEC, Fraginals - és nomenat president de la seva junta directiva comptant amb els seus col·legues Font i Llagostera.

Els lligams de Cristòfol Fraginals amb Sant Feliu de Guíxols fan que la seva vila natal el recordi per la seva contribució econòmica per fer arribar el ferrocarril a la població i també com a benefactor de l’Hospital guixolenc on el seu nom i cognoms han quedat esculpits en una placa i on, en l’aniversari de la seva mort, se li ret un ofici d’homenatge. Al Centre Excursionista de Catalunya li llega la seva col·lecció fotogràfica i una Guia dels Ports de Beseit, publicació inèdita que passa a ser propietat del CEC.

MBC