Biografia

Estudia Medicina a la revolucionària ciutat del 1868. En acabar, decebut davant l’escàs ensenyament pràctic, amb altres joves estudiants i llicenciats, funda “El Laboratorio” (1872) que, pocs anys després, esdevé l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques: un espai on completar la formació, on es fan viviseccions i experiments, on es reprodueix la ciència definida per Claude Bernard. D’aquesta iniciativa, en resulta el seu interès per la histologia que tot just s’està constituint. Josep Antoni Barraquer i Roviralta fa aportacions a partir dels seus estudis sobre la regió orbitària al coneixement anatòmic i fisiològic de l’òrgan de la visió.

Els orígens benestants de la família Barraquer, de Sant Feliu de Guíxols, li permeten viatjar a París per assistir a les clíniques dels grans oftalmòlegs Galezowski, Wecker, Abadis, Landolt i Panas l’any 1878. Estudia, també, histologia al costat de Ranvier i Robin. En tornar, un any després, comença a treballar a l’Hospital de Santa Creu de Barcelona on funda un dispensari oftalmològic, que dirigeix fins al 1910. Aquest any, passa a dirigir el Dispensari de l’Hospital Clínic. Es tracta d’una veritable escola professional, és el lloc de desenvolupament de l’Oftalmologia com a especialitat a Catalunya. Entre els anys 1891 i 1924, el Dispensari s’amplia i es consolida al claustre de l’Hospital, convertint-se en un model de centre d’ensenyament, assistència clínica i pràctica quirúrgica. Res no hi manca: els treballs d’anatomia, histologia, bacteriologia i aplicació oftalmològica, tot està previst per assolir la màxima eficiència. L’ordre i l’antisèpsia regnen a les sales de cura, de refracció, d’operacions i al laboratori. Hi ha un banc d’òptica fisiològica.

Josep Antoni Barraquer i Roviralta impulsa la creació de les primeres revistes especialitzades: Boletín de la Clínica Oftalmológica del Hospital de la Santa Cruz (1885), Revista Oftalmológica (1886) i Oftalmología (1909). També, és fundador de la Societat Oftalmológica de Barcelona, que presideix el 1903 i obre una clínica particular al primer pis del número 3 de la Ronda Sant Pere.

Des del Congrés Mèdic de Barcelona del 1888, es defensa la necessitat d’un ensenyament universitari de l’Oftalmologia i Josep Antoni Barraquer es converteix en el professor sense càtedra de l’especialitat. El 1902, té lloc un episodi confús: es doten les càtedres i el claustre de la Facultat barcelonina proposa Manuel Menacho Peyrón mentre que la Gaceta de Madrid publica el nomenament de Barraquer i Roviralta, que reconeixen l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina. L’aprovació definitiva de la càtedra ha d’esperar fins al 1915. L’exercici pràctic al Clínic i la docència a la Facultat s’allarguen fins al 1921 quan es jubila i el substitueix el seu fill Ignasi Barraquer i Barraquer, nissaga de l'Oftalmologia catalana que té continuïtat fins a l'actualitat.

AZ