Biografia

Fill de militar, la seva infantesa es vincula a les diverses destinacions del pare – Galícia, València, etc.- fins al seu definitiu arrelament a Barcelona. Estudia el batxillerat i obté la llicenciatura de Medicina el 1879. Dos anys després, seguint els imperatius de l’època, assoleix el doctorat a Madrid amb la qualificació d’excel·lent. Exerceix la Medicina General a Barcelona fins al 1882 però el seu creixent interès per l’Oftalmologia, una nova especialitat emergent, fa que es traslladi a Paris per formar-se amb el professor Louis de Wecker fins al 1884.

Exerceix l’activitat professional oftalmològica amb dedicació exclusiva. Primer, del 1865 al 1902, al carrer del Carme i, després, al carrer de les Corts al costat del Passeig de Gràcia fins al 1931. La seva destacada activitat quirúrgica esdevé una referència oberta a metges i estudiants interessats en l’especialitat. Les seves aportacions professionals més destacades són: la introducció de l’ús de la cocaïna en l’anestèsia ocular, els mètodes d’asèpsia, l’exploració radiològica ocular, el desenvolupament de noves tècniques quirúrgiques per l’esclerotomia anterior i l’enucleació ocular. També, és innovador en el disseny de nou instrumental quirúrgic.

El 1902, creades les càtedres d’Oftalmologia, el claustre de la Facultat de Medicina proposa per votació majoritària Manuel Menacho Peirón com a primer catedràtic. No obstant, la Gaceta de Madrid nomena pel càrrec José Antonio Barraquer i Roviralta.

Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1916, és l’impulsor de la publicació Archivos de Oftalmologia Hispano Americanos i fundador de la Sociedad de Oftalmologia Hispano Americana i de la Societat Barcelonesa d’Oftalmologia. Les seves publicacions més destacades es centren en els temes quirúrgics de l’especialitat i apareixen a les revistes més prestigioses de l’epoca: Gaceta Mèdica Catalana, Revista de Ciencias Mèdicas, Archivos de Oftalmologia Hispano Americanos, etc. Cal esmentar la seva publicació capdavantera relativa a les lesions per fototrauma secundaries en l’observació dels eclipses de sol.

AMV i RMGM