Galeria de metges

Biografia

Fill de Francesc d’Assis i Raimunda, nascut a Cervera, es trasllada amb la família a Barcelona on acaba el batxillerat el 1875. Entra a la Facultat de Medicina on és alumne intern per oposició a l’Hospital de Santa Creu fins a llicenciar-se l’any 1886. Després, alhora que estudia a la Facultat de Ciències, exerceix un temps al mateix Hospital a més de ser el director del Gimnàs Europeu de la Ciutat Comtal. Més tard, fa de metge a Cardedeu fins al 1892 data en què, definitivament, s’estableix com a metge de Tossa de Mar, vila que ha conegut en les seves excursions i en queda completament fascinat. L'acompanya la seva esposa, la gironina Maria de la Concepció Lamarca Carreras, amb qui tenen dos fills. El 1900, la Direcció General de Sanitat l’habilita com a metge de Tossa tot i que no oposita a metge titular fins al 1906. Melé està ben decidit a aplicar la seva vocació higienista a una població força escèptica a la qual es guanya amb fermesa en poc temps.

Ignasi Melé excel·leix com a conferenciant i propagandista de temes mèdics i higiene, influït pel nucli barceloní d’Higienistes del segle XIX i molt especialment per Pere Felip Monlau. Cultiva, també, l’excursionisme, l’arqueologia i la literatura. Amb només 20 anys, vinculat al moviment de la Renaixença, participa al Primer Congrés Catalanista, assemblea organitzada per elaborar un ideari català que té lloc a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre del 1880. Soci i conferenciant assidu de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, que més endavant esdevé el Centre Excursionista de Catalunya, és membre de la seva junta junt amb Antoni Gaudí. Les seves dissertacions tracten temes d’higiene, gimnàstica i esports però també és l’encarregat de presentar algunes biografies en les vetllades necrològiques de l’entitat, com la del botànic Antoni Cebrià Costa Costa que se celebra el 1888, dos anys després de la seva mort.

Membre del Montepio del Sindicado Médico, des del 1897, Ignasi Melé té patent mèdica al partit de Santa Coloma de Farners per Tossa. El 1998, és un dels metges fundadors del Col·legi de Metges de Girona que presideix Josep Ametller Viñas amb, entre d’altres, Josep Pascual Prats.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de la Secció Històrica Arqueològica, l’any 1914, Melé intueix i descobreix les restes de la vila romana de Tossa de Mar on no sols hi dedica temps en les excavacions que reprèn a la zona d'Els Ametllers sinó que -a més- hi esmerça el seu capital. El 1915, amb les seves primeres troballes, crea el Museu Melé a casa seva. Les excavacions continuen i encara el 1923, localitza nous mosaics, estris, ceràmiques i altres restes romanes. Conforme es van abastant més objectes, cedeix tota una vitrina a l’incipient Museu de Sant Feliu de Guíxols que porta un altre excursionista, l’olotí Josep Berga Boada, relacionat amb l’Escola d’Arts i Oficis del poble ganxó, que veu gratament reforçat el seu petit Museu.

L’entusiasme d’Ignasi Melé per la cultura, el porta a l’organització de concursos de fotografies i exposicions de pintures del paisatge tossenc a més de fer visites guiades al seu Museu i a la Vila Roma de la Vila Vella, activitats que ben aviat són ben conegudes i fan que Tossa de Mar s’esdevingui un referent del turisme cultural. L’any 1926, en reconeixement a la seva obra, el Centre Excursionista de Catalunya li dedica un gran homenatge tot i que, en plena Dictadura de Primo de Rivera, les autoritats no accepten la proposta de posar el seu nom a un carrer. L’Homenatge, però, es repeteix l’any 1930 quan Ignasi Melé ja ha traspassat i, ara sí, es dóna el nom de Doctor Melé a un carrer de la Vila Vella. També, es descobreix una placa a la casa on va viure i va morir el metge cerverí descobridor de la vila romana de Tossa de Mar. Després, el 1931, és l’Ateneu Barcelonès qui organitza una vetllada necrològica per homenatjar el seu soci i ja, el 1973, L’Ajuntament de Tossa dóna el seu nom a la nova Escola de Primària de Tossa.

Ignasi Melé és un gran humanista que ha de suportar la mort dels seus dos fills solters i acabar gairebé a la misèria desprès de passar trenta-sis anys a la vila tossenca donant-ho tot. El doctor Font, metge de Tossa junt amb el doctor Escat, certifica la seva mort just desprès de trobar-se malament mentre era al domicili d’un pacient, treballant. Se’l recorda també com el savi local sempre a punt d’acompanyar els visitants que arriben d’arreu, com l’escriptor Josep Pla, als jaciments romans que ell ha descobert.

FXCC