Biografia

Monlau es forma i es doctora en Medicina a Barcelona el 1833. Des del 1829 exerceix de metge a l’Hospital Militar i a l’Hospital de Santa Creu el 1843. També, des del 1835, ensenya Geografia a l’Acadèmia Ciències de Barcelona i, a partir del 1841, Literatura i Història a la Universitat de Barcelona. El 1844, coincidint amb el moment en que es fa càrrec de la Secció d’Orats de l’Hospital de la Santa Creu, publica una traducció i l'adaptació del llibre francès Memoria para el establecimiento de un hospital de locos.

Paral·lelament, escriu, dirigeix i publica en diaris progressistes de l’època com El Vapor, El Constitucional o El Popular. El 1841, guanya el concurs que promou l’Ajuntament de Barcelona sobre els avantatges de l'enderrocament de les muralles de la ciutat amb l'obra Abajo las murallas i es converteix en el secretari de la junta encarregada d’executar les obres de l’enderrocament (1843).

Entre el 1844 i el 1846, el seu activisme el condueix a a l’exili valencià fins que el 1847 guanyà una càtedra de Psicologia a Madrid, on ja s’hi estarà de manera definitiva. A Madrid i fins la seva mort, Pere Felip Monlau ocupa diferents càrrecs docents, incloses algunes càtedres efímeres com la d’Higiene Pública a la Facultat de Medicina. És impulsor de polítiques de reforma de la sanitat –higiene pública i privada- i la beneficència. En aquest període, Monlau exerceix diferents càrrecs polítics alhora que continua escrivint en les revistes mèdiques del moment i fins i tot dirigeix El Monitor de la Salud. Participa, també, en algunes iniciatives estratègiques europees de salut pública. Ocupa els càrrecs de primer secretari del Reial Consell de Sanitat, director del Museu Arqueològic Nacional, professor de la Escola de Diplomàtics i de l'Escola d'Arxivers. És, igualment, catedràtic de Filosofia de la Escuela Normal de Madrid.

La seva obra impresa original és extraordinària i la seva aportació és considerada decisiva tant en la matèria mèdica com en la filosòfica, la política i la jurídica. L’obra de més transcendència és la dedicada a l’higiene i entre d’altres en destaquen: Elementos de Higiene Privada o arte de conservar la salud del individuo (1846), Elementos d Higiene Pública o arte de conservar la salud de los pueblos (1847), Higiene industrial o ¿qué medidas higiénicas puede dictar el gobierno a favor de las clases obreras (1956), Higiene del matrimonio o el libro de los casados (1858) i Higiene de los baños de mar (1869). Gran part dels seus treballs s’han reeditat diverses vegades.

Monlau funda la primera revista espanyola que es dedica a la Higiene pública i privada i que es constitueix en un element d’educació i divulgació sanitària per a les famílies i els responsables polítics: El monitor de la salud de las familias y la salubridad de los pueblos (1858-64).

AZ